El govern espanyol inclou la prestació universal per criança en una estratègia amb 100 metes a complir fins el 2030

El Consell de Ministres aprova aquest dimarts una nova Estratègia de Desenvolupament Sostenible amb 100 metes a complir l’any 2030 entre les quals s’inclouen l’aprovació d’una prestació universal per criança per al 100% de les famílies amb fills. La iniciativa ha estat aprovada a proposta del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy.

L’objectiu de l’estratègia és reforçar "l’Estat de Benestar" amb accions dirigides a "reduir la pobresa i la desigualtat, i incrementar la renda de les llars amb menys ingressos". Per al Ministeri, "una de les mesures més noves" d’aquesta nova Estratègia és "la prestació universal per criança".

El Ministeri de Drets Socials ha destacat que el govern espanyol la "inclou per primera vegada en una estratègia estatal", com "un dret" que aconseguiria "acabar amb la pobresa infantil més severa d’aquí a 2030". L’objectiu d’aquesta prestació és que arribi al 100% de les famílies amb fills menors al seu càrrec. Segons l’estudi 'El beneficio de hacer: el potencial de políticas concretas para revertir la pobreza infantil', presentat per l’UNICEF el novembre del 2025, la pobresa infantil a Espanya podria reduir-se 7,1 punts percentuals si s’aplica la prestació universal per criança (PUC) de 200 euros al mes per fill, la qual cosa suposaria treure de la pobresa més de mig milió de nens i nenes al país (uns 530.000).

Així mateix, l’informe assenyala que amb un mínim de 100 euros al mes ja es podria treure a 270.000 nens, nenes i adolescents d’aquesta situació. L’ONG aposta per l’ajuda de 100 euros tant per cost i impacte com per viabilitat, i per garantir que es posa en marxa.

La proposta d’una prestació universal per criança també ha estat defensada en reiterades ocasions per la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego. Precisament, en el marc de la presentació de l’estudi de l’UNICEF, Rego va assegurar que hi ha recursos per aplicar "de manera gradual" la prestació universal per a la criança de 200 euros al mes per fill a càrrec per aturar la pobresa infantil a Espanya. Rego va advertir llavors que "la pobresa infantil té un cost de gairebé 65.000 milions d’euros i erradicar-la en suposaria entre 11.000 i 15.000 (milions)".

Entre les 10 fites principals que recull el full de ruta del Ministeri destaca, a més de la prestació per criança, la reducció de la taxa de risc de pobresa i exclusió social (Arope) en un 10% (per sota de la incidència de la UE) "donant prioritat a mesures dirigides a famílies monomarentals, les més afectades amb la situació de pobresa".

També es proposa de reduir la bretxa salarial de gènere al 10%, incloent una disminució del percentatge de contractes a temps parcial de les dones per assolir el 55% respecte als homes i un augment de la taxa d’activitat femenina del 5%; i augmentar en un 50% la proporció de persones amb discapacitat que accedeixen i completen estudis superiors o formació tècnica avançada, prestant especial atenció a les dones amb discapacitat.

Així mateix, es busca promoure la visibilitat i conscienciació sobre els delictes i discursos d’odi; aconseguir que el 100% dels tràmits d’estrangeria estiguin completament digitalitzats, simplificats i unificats per "reduir les resolucions, garantint la possibilitat d’atenció presencial per als qui el necessitin,", i reduir la taxa d’abandó escolar primerenc al 9% amb atenció especial a col·lectius vulnerables.

El full de ruta també planteja triplicar la inversió pública en habitatge amb l’objectiu d’assolir el 5% d’habitatge de lloguer social, destinant 7.000 milions d’euros en 4 anys i incorporar al mercat del lloguer fins un 10% del nombre d’habitatges que actualment operen com a allotjaments turístics. Així mateix, s’assenyala la necessitat de prioritzar l’accés a joves a l’habitatge a fi de reduir la seua edat d’emancipació.

D’altra banda, amb aquesta estratègia el govern d’Espanya aposta per més independència energètica, per un increment d’energies renovables i per una reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle. Alhora, fixa més recursos per a emergències derivades de l’adaptació a fenòmens extrems climàtics. En paral·lel, busca potenciar el "turisme verd i d’interior, i una economia social més gran, amb més vertebració social i territorial d’Espanya."

Segons el Ministeri, aquesta nova estratègia, que renova l’anterior vigent durant el període 2020-2025, "ha comptat amb un procés col·laboratiu en què han participat tots els departaments ministerials, governs autonòmics, entitats locals, societat civil i entitats de l’àmbit acadèmic i del sector privat".

Fonts del Ministeri han precissat a Europa Press que amb aquesta estratègia, el govern central pretén marcar "cap a on han d’orientar-se els recursos i les diferents polítiques públiques", no només dels ministeris, "sinó també en el conjunt de les administracions públiques". També han precisat que en tractar-se d’una estratègia, les mesures incloses "no tenen pressuposat" del que s’hauran de dotar en el moment de la seua aprovació definitiva.