La IA pronostica que l'única província catalana on el lloguer pugi de preus aquest 2026 serà Lleida
Barcelona i Girona es mantindran estables mentre Tarragona experimentarà una caiguda del 4,5% segons les previsions de la intel·ligència artificial

Vista aèria de la ciutat de Lleida en una foto d’arxiu. - SEGRE
La intel·ligència artificial aplicada al mercat immobiliari ha determinat que Lleida experimentarà un increment del 2,3% en el preu dels lloguers en finalitzar el primer trimestre de 2026. Barcelona i Girona es mantindrien estables, sense cap variació en els seus preus. Tarragona, pel contrari, registraria una de les majors caigudes del trimestre, amb un descens del 4,5%.
L'Índex predictiu de lloguer DataVenues de Fotocasa utilitza tecnologies combinades d'intel·ligència artificial i Big Data per anticipar-se a l'evolució del mercat de l'habitatge en lloguer. Des de gener de 2025, aquesta eina ofereix estimacions trimestrals que permeten identificar tendències emergents a les diferents capitals espanyoles. L'anàlisi reflecteix un escenari divers, amb capitals que presenten pujades rellevants, especialment a Balears i l'interior i nord peninsulars, un ampli grup de ciutats amb preus estables, i descensos significatius en territoris molt heterogenis a nivell nacional.
Les projeccions corresponen al període comprès entre l'1 de gener i el 31 de març de 2026, reflectint un panorama heterogeni en el conjunt del territori nacional. Palma experimentarà un increment del 7,4% en el preu dels lloguers en finalitzar el primer trimestre de 2026. Aquesta xifra situa la capital balear com la ciutat espanyola amb major pujada trimestral prevista, seguida de Sòria i Salamanca, ambdues amb un 6,3%.
Castella i Lleó encapçala les pujades previstes
La comunitat de Castella i Lleó presenta un comportament destacat en les projeccions del primer trimestre de 2026. Sòria i Salamanca encapçalen el llistat nacional juntament amb Palma, amb increments del 6,3% en ambdues capitals. Burgos registrarà una pujada del 4,3%, mentre que Lleó experimentarà un augment del 2,8%. Aquest comportament contrasta amb altres capitals castellanolleoneses que mantindran preus estables, com Zamora, Palència i Àvila. Per la seva banda, Valladolid registrarà un descens del 2,3% i Segòvia experimentarà una caiguda del 3,4%.
A Cantàbria, Santander presenta una pujada prevista del 6,2%, consolidant-se com una de les capitals del nord amb major dinamisme en el mercat del lloguer. A Castella-la Manxa s'anticipen increments a Conca, amb un 3,8%, i Guadalajara, amb un 1,0%. Aquesta última comunitat autònoma mostra un panorama divers, ja que Toledo registrarà la major baixada trimestral prevista del conjunt nacional, amb un descens del 7,0%. Albacete i Ciudad Real mantindran els seus preus estables durant aquest període.
Andalusia mostra dinàmiques locals diferenciades
L'índex predictiu anticipa augments de preus en diverses capitals andaluses. Sevilla i Còrdova experimentaran increments de l'1,9% cadascuna, mentre que Granada pujarà un 0,9% i Jaén un 0,4%. Almeria es mantindria estable durant el primer trimestre de 2026. No obstant això, altres ciutats andaluses reflectirien descensos trimestrals: Màlaga baixaria un 0,5%, Cadis un 1,5% i Huelva un 3,8%. Aquest comportament desigual respon a dinàmiques locals diferenciades quant a oferta, demanda i pressió turística.
Comportaments divergents al País Basc
Al País Basc, les tres capitals presenten comportaments diferenciats en el mercat del lloguer. Sant Sebastià se situa entre les capitals amb pujades previstes, amb un increment del 2,3%. Vitòria romandrà estable, sense canvis en els preus del lloguer. Bilbao, en canvi, encapçala els descensos a la comunitat amb una caiguda del 4,3%. Aquestes diferències reflecteixen les particularitats de cada mercat local i la resposta de l'oferta i la demanda a les condicions econòmiques i demogràfiques.
A Extremadura, tant Càceres com Badajoz experimentaran pujades, de l'1,8% i el 0,79% respectivament. Múrcia capital també registrarà un lleuger increment del 0,1%. Aquestes pujades moderades en ciutats mitjanes de l'interior peninsular s'alineen amb la tendència general de cerca d'alternatives més assequibles per part dels inquilins enfront dels mercats més tensionats de les grans urbs i les zones costaneres.
Àmplies zones d'estabilitat en els preus
L'índex també assenyala un important nombre de capitals amb previsions d'estabilitat, sense variació trimestral en els preus del lloguer. Aquest grup inclou Albacete, Vitòria, València, Almeria, Girona, Zamora, Palència, Lugo, Pamplona, Ciudad Real, Castelló de la Plana, Àvila, Las Palmas de Gran Canària, Ourense i Barcelona. L'absència de canvis en aquestes ciutats suggereix un equilibri temporal entre oferta i demanda, així com una fase de consolidació després de períodes previs d'ajust de preus.
Galícia i Aragó amb tendències mixtes
A Galícia, el comportament és mixt, amb estimacions de pujades a la Corunya, del 0,9%, i Pontevedra, del 0,7%. Lugo i Ourense mantindran els seus preus estables, mentre que Vigo experimentarà un lleu descens del 0,2%. A Aragó, Saragossa presenta una lleugera pujada del 0,6%, mentre que Terol i Osca reflecteixen ajustos a la baixa, del 0,9% i el 3,0% respectivament. Aquestes dades evidencien que fins i tot dins d'una mateixa comunitat autònoma existeixen dinàmiques locals molt diferenciades.
Ajustos puntuals a les grans capitals
Entre les grans capitals espanyoles, l'índex preveu un descens a Madrid del 0,2%, mentre que Barcelona romandria estable. A Canàries, Las Palmas de Gran Canària mantindria els seus preus sense canvis, i Santa Cruz de Tenerife registraria un lleuger descens del 0,2%. Aquestes caigudes o estabilitzacions en els principals nuclis urbans i turístics poden interpretar-se com ajustos puntuals després de períodes de forta tensió en els preus, encara que no representen un canvi estructural en la tendència alcista dels últims anys.
Altres capitals també anticipen baixades en el primer trimestre de 2026. Logronyo i Oviedo experimentaran descensos del 0,6% cadascuna, mentre que Alacant baixarà un 1,1%. Aquestes reduccions, encara que moderades, responen a dinàmiques locals específiques i a la interacció entre l'evolució de l'oferta disponible, la demanda efectiva i factors externs com l'evolució de l'ocupació o les polítiques d'habitatge.