Pau Pi, rei del Carnaval lleidatà

El Carnaval lleidatà no s’entendria igual sense la figura del Pau Pi, el rei del Carnestoltes i un dels protagonistes històrics més emblemàtics de la ciutat. “No existeix en cap altre lloc, és un personatge propi de Lleida”, explica Pepe Ibarz, membre veterà de la junta de la Germandat d’en Pau Pi des del 2012. “Representa la burla, la crítica i la gresca, que és precisament del que tracta aquesta festa”, afegeix. El seu origen es remunta al segle XIX, quan un foraster festaire i adinerat va arribar a Lleida coincidint amb la setmana de Carnaval i va pagar les disfresses perquè el poble s’unís a la celebració, ja que “en aquella època la gent no hi participava perquè no tenia diners”, recorda Ibarz. L’any 1877 destaca com un dels moments de més esplendor, amb la Rua Major i Pau Pi desfilant al costat de diables i comparses.

Durant el franquisme, la celebració va quedar prohibida i a finals dels anys setanta va començar a recuperar-se. “Els inicis dels carnavals a Lleida els trobem amb Jordi Plens, Pere Yuguero, Quimet Mateo i Manel Pelay, que sortien disfressats per la ciutat, però de manera gairebé clandestina. Entre els actes més gamberros d’aquella època hi havia recórrer la ciutat en un autocar ple de gallines”, afirma Ibarz. Durant els primers anys, la figura del Pau Pi sempre va estar representada per Jordi Plens, una persona molt lligada a l’activitat cultural de Lleida i que va morir el 2010.

La versió actual del personatge es va recrear el 1991 gràcies al Costumari Català i a l’Ateneu Popular i des d’aleshores la germandat es va consolidar amb seu al Centre Històric de Lleida i actualment compta amb unes 90 persones inscrites entre adults i nens. Pel que fa a l’elecció del Pau Pi, els estatuts del 1992-1993 estableixen que el Pau Pi ha de ser representat per un home. “Abans es votava cada any qui es vestiria i faria de Pau Pi; ara el triem des de la junta. Ha de ser algú amb esperit de disbauxa”, explica Ibarz. La seua figura es defineix per tres atributs simbòlics: el barret gegant, que identifica visualment el personatge; la capa, que reforça el seu caràcter de Sa Majestat; i el bastó reial, que simbolitza la seua autoritat i posició central en la celebració. A més de festiva, la germandat fa una gran tasca divulgativa a la ciutat. Des del 2016 Pau Pi visita alguns col·legis lleidatans per explicar la història de la festa de Carnaval. “Aquest any anàvem a ampliar la llista d’escoles, però la vaga de professors va obligar a suspendre algunes visites”, afegeix Ibarz.

Avui, Dijous Gras, estava previst que Pau Pi inaugurés la celebració a la plaça de l’Ereta amb la tradicional tupinada i el posterior vespreig en comunitat, però tots els esdeveniments de lleure programats per avui han quedat cancel·lats per forts vents (més informació a la pàgina 17). La rua de dissabte, amb Pau Pi a la carrossa del tron, i altres activitats previstes per als propers dies seguiran per ara segons el que estava planejat. “Normalment sempre obrim la rua”, explica Ibarz.

“Aquest any, la segona carrossa imitarà un tren, com a crítica al mal funcionament de Rodalies i homenatge a l’accident d’Adamuz.” La setmana festiva acabarà dimecres amb l’Enterrament de la Sardina, que recorrerà la ciutat fins a finalitzar a la plaça de l’Ereta, simbolitzant la mort del personatge i el tancament de la celebració. “Cada any busquem un lloc emblemàtic i una mica polèmic per cremar la sardina”, conclou Ibarz.