Les altres víctimes de la Guerra Civil

La falta d’aliments i de recursos es van acarnissar amb la població durant la Guerra Civil, especialment amb els més vulnerables. Una investigació treu a la llum el drama viscut en aquella època als psiquiàtrics de Catalunya, amb prop de 5.800 víctimes mortals entre 1936 i 1939, i posa el primer pas per a la seua reparació i dignificació.

Les institucions psiquiàtriques van patir “de manera especialment intensa” l’estat d’abandó i falta de recursos durant la Guerra Civil. Una recent investigació, liderada per l’historiador Marcos Robles i encarregada per la direcció general de Memòria Democràtica, xifra en prop de 5.800 les persones internades en aquestes institucions que van morir entre 1936 i 1939 a Catalunya. D’aquestes, més de 450 eren persones nascudes a les comarques lleidatanes, a les quals caldria sumar les que eren originàries de municipis de la Franja. La majoria d’aquestes morts es van produir al psiquiàtric de Sant Boi, tant al pavelló masculí com al femení. Robles assenyala a SEGRE que era el centre de referència de la província i amb el qual la diputació de Lleida tenia un acord. Tanmateix, a la llista inclosa a la investigació de l’historiador s’inclouen també morts als psiquiàtrics de Nova Betlem, Frenopàtic de les Corts, Sanatori Mental Municipal, Clínica Torribera, Martí Julià de Salt, Institut Pere de Mata de Reus i el sanatori d’Os de Balaguer, al monestir de les Avellanes. En aquest últim s’han comptabilitzat 21 morts en aquest període de temps.

La investigació de Robles assenyala que “moltes d’aquestes institucions, especialment les més grans”, van ser situades a la cua de les prioritats de la societat i de l’administració. En un ambient de caos, les necessitats dels residents “no van ser cobertes”. Així, la falta generalitzada de subministraments, especialment d’aliments, va deixar els psiquiàtrics sense el més bàsic per a una atenció mínima als pacients. Un altre element és la sobrepoblació d’aquests hospitals, a causa dels traumes del conflicte, així com les condicions insalubres, la qual cosa va contribuir a la “propagació de malalties infeccioses i al deteriorament de la salut física i mental” dels residents.

L’objectiu és recuperar la memòria d’aquestes víctimes, que han estat “relegades a un paper secundari”, perpetuant l’estigma associat a la salut mental. Una investigació que es va iniciar gràcies a l’historiador Carles Serret, director del Arxiu Històric Municipal de Sant Boi. En declaracions a SEGRE, explica que va descobrir que les xifres de defuncions al psiquiàtric d’aquesta localitat durant la Guerra Civil eren molt per sobre de les habituals i que la majoria estaven registrades al cementiri amb l’adreça del centre. “La meua sorpresa va ser que la mortalitat en aquella època era bestial, amb més de 150 morts en un únic mes”, assegura. Fins i tot recorda que en algun document figurava que “l’enterrador es queixava contínuament per l’excés de feina”. A més, va mirar les causes de defunció i moltes estaven associades a la desnutrició, la manca de medicaments o malalties. Abans de la contesa, aquestes institucions estaven gestionades per religiosos, que van fugir per temor de ser perseguits. Els estralls de la guerra es van acarnissar amb la població, i de forma molt més cruel amb els més desprotegits i vulnerables.

El conjunt psiquiàtric de Sant Boi era el centre de referència a Catalunya. La majoria dels difunts estan enterrats en una fossa al cementiri de la localitat. Dels lleidatans que van morir allà, les dades indiquen que tenien entre 13 i 84 anys, originaris de diversos punts de Ponent i del Pirineu, i que gran part van ser enterrats a la fossa. La investigació agrupa les causes de defunció en diversos blocs: les relacionades amb el sistema gàstric, les desnutricions (inclosa la caquèxia), la tuberculosi, les malalties pulmonars, les cardíaques i les sifilítiques. Per a Robles, aquestes dades reforçades pels testimonis escrits de metges i pacients, “evidencien que l’impacte de la guerra i de la falta d’aliments es va estendre de manera generalitzada entre tota la població ingressada, independentment de l’edat”. Prop d’un 74% dels pacients ingressats al centre el 1935 van morir durant la guerra. Una d’elles relata aquestes penúries: “Ens aixequem de la taula com si no haguéssim menjat (...) Ens donen un plat ple d’aigua, perquè de pa gairebé no n’hi ha (...) Tots els malalts ens morim de gana”.

Durant la contesa, l’atenció psiquiàtrica a la província de Lleida es va organitzar a través de la Clínica Psiquiàtrica Militar de Lleida i el Sanatori Mental d’Os de Balaguer, al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes per acollir malalts mentals del centre psiquiàtric d’Osca. Un dels seus directors va ser Tomàs Pàmies Pla, pare de l’escriptora Teresa Pàmies. En el seu llibre Testament a Praga relata la precarietat i la falta de mitjans, a més de “desinterès per part de les autoritats”. En aquest centre, hi va haver 21 defuncions entre 1936 i 1939. Un altre dels aspectes que es destaca és que, amb la dictadura franquista, el model d’atenció psiquiàtrica va tornar al sentit de beneficència i no d’assistència i recuperació. “Els malalts mentals van ser oblidats dos vegades: van patir l’estigma i l’abandó en vida, i després van ser condemnats a l’oblit en la memòria oficial”, destaca Robles. El seu estudi pretén ser un primer pas per a la seua reparació històrica.

Previsió de digitalitzar l’arxiu al juny

El Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, que custodia els arxius històrics de la secció masculina del psiquiàtric de Sant Boi, es troba en procés de digitalització d’aquests documents. Segons van confirmar fonts del centre a SEGRE, es preveu que acabi el mes de juny. Així mateix, van assenyalar que estan en contacte amb famílies que han demanat de consultar arxius “per donar resposta tan aviat com sigui possible”. n Francesc Martínez, veí de Tarragona, forma part de la plataforma Besnets per la Dignitat. El seu besavi, Francesc, era originari de Tàrrega. Va estar al psiquiàtric de Sant Pere de Mata, a Reus, fins al 1938, però va ser traslladat quan aquest centre es va convertir en hospital de guerra. Va arribar al psiquiàtric de Sant Boi i, dos mesos després, va morir. Les seues restes es van enterrar a la fossa comuna del cementiri d’aquesta localitat. “Tenim una carta en la qual la família pregunta per què no en saben res i els comenten que ha mort”, explica a SEGRE. Al poder accedir a l’arxiu històric, van aconseguir recuperar una fotografia seua (al costat del text). “Si la salut mental té estigma avui dia, imagina’t en aquella època. Eren a la cua de la societat. És un episodi molt dolorós que, gràcies als familiars, ha sortit a la llum”, destaca. Per al Francesc, “és totalment necessari” que es faci un acte de reparació i recuperació de la memòria. “Ha de ser un lloc en el qual s’expliqui què va passar, ja que l’estigma ha pesat molt i s’ha silenciat durant tots aquests anys”, remarca. La plataforma està oberta a conèixer noves famílies que han viscut una història familiar. Les persones interessades poden consultar en la pàgina web besnetsperladignitat.cat.n Aquest veí de Tàrrega també s’ha posat en contacte amb la plataforma de familiars per saber més sobre la història del seu oncle Josep, també nascut a la capital de l’Urgell. Malgrat que reconeix que el seu cas “és el clar exemple d’una recerca per començar”, ja ha trobat algunes dades. “Durant la guerra o després el van ingressar al psiquiàtric de Sant Boi, on va morir, no sabem quan, suposem que entre el 1945 i 1950, però no ho sabem. Mai no ens van explicar res més sobre ell”, assegura aquest diari. No saben quan ni com va morir, fins i tot potser que la família rebés alguna carta seua, cosa que podran comprovar si poden accedir a l’arxiu. “Sempre estic pendent de qualsevol notícia que surt sobre aquest tema, perquè fins ara ha estat amagat”, assegura. Així mateix, confia que gràcies a la digitalització dels arxius sigui més fàcil accedir a la informació.

Acte de reparació i presentació de l’informe al març

Encara no hi ha una data concreta, però la Generalitat prepara un acte de reparació de les víctimes dels psiquiàtrics catalans durant la Guerra Civil aquest mes de març. Es preveu la presentació de l’informe de l’historiador Marcos Robles i la instal·lació d’una placa al cementiri de Sant Boi, que es podria incloure en la Xarxa d’Espais de Memòria.