SALUT
Rafael Ferreruela, oftalmòleg: «A Occident és poc comú quedar-se cec per glaucoma»
Coincidint amb el Dia Mundial d’aquesta malaltia, el doctor lleidatà explica a SEGRE els riscos que comporta i la importància de la prevenció, així com els avenços en el tractament
Rafael Ferreruela - ILO OFTALMOLOGÍA
El doctor Rafael Ferreruela, un dels referents en oftalmologia a Lleida amb més de 40 anys de trajectòria i fundador d’ILO Oftalmologia, comparteix la seua visió professional sobre aquesta malaltia silenciosa que afecta a Espanya al voltant d’1,1 milions de persones.
En què consisteix el glaucoma?
És una alteració al nervi òptic, que és el que condueix la llum i les imatges que veiem al cervell. Existeixen dos tipus de glaucomes: l’agut i el crònic. L’agut provoca una pujada sobtada de pressió a l’ull i un dolor fort, encara que avui dia gairebé no apareix perquè es detecta abans i es pot tractar amb làser. El més freqüent és el glaucoma crònic o d’angle obert, que avança a poc a poc i normalment no presenta símptomes fins que està avançat.
Com es diagnostica si no dona símptomes?
El senyal que ens ho indica és la pressió ocular una mica alta. Després hi ha alteracions en els camps visuals i el fons d’ull, on el nervi òptic comença a alterar-se.
Quines proves s’utilitzen per detectar-ho?
Actualment proves com l’OCT (tomografia de coherència òptica), que permet obtenir imatges detallades del nervi òptic. D’una visita a l’altra, l’oftalmòleg compara els resultats per veure si hi ha evolució, i fins i tot les mateixes màquines ja fan comparacions automàtiques.
Quin és el tractament?
Principalment, les gotes, que són les encarregades d’abaixar la pressió de l’ull. Hi ha medicaments que diuen reforçar el nervi òptic, però el que realment funciona és disminuir la pressió. Si no es controla amb gotes, llavors es passa al tractament quirúrgic.
Què ha de fer una persona que tingui antecedents familiars de glaucoma?
Les persones que tenen antecedents tenen un avantatge i un inconvenient. L’inconvenient és que tenen una mica més de risc de tenir glaucoma. I l’avantatge és que, com que han tingut un familiar amb la malaltia, estan avisats. No és per tenir por, però sí que cal tenir-ho en compte.
Quin percentatge de pacients acaben perdent la visió?
Actualment, molt pocs, almenys a Occident. En altres llocs com Dakar, on tenim una clínica per atendre pacients, veiem molts més casos. La proporció de glaucoma és molt més alta en la població negra i apareix a edats més joves.
Existeix una edat a partir de la qual el risc és més gran?
El glaucoma pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot des del naixement. Però a la pràctica acostuma a detectar-se més a partir dels 45 o 50 anys, quan comença a aparèixer la vista cansada.
