ENTREVISTA
Moisés Mira, excap del servei d'oncologia de l'hospital Arnau de Vilanova: «Tractar el càncer també és acompanyar el pacient»
Després de 35 anys al Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Arnau, el doctor Moisés Mira deixa el lideratge d’aquest equip per gaudir de la jubilació. Repassa amb SEGRE les fites assolides fins ara i els reptes futurs

«Tractar el càncer també és acompanyar el pacient» - PAU PASCUAL PRAT
S’ha jubilat fa poc com a cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Arnau de Vilanova. Quin balanç en fa?
Hem fet moltes coses. Primer vull agrair a tot l’equip sanitari, que és magnífic, i també el suport de la gerència, de la direcció mèdica i dels companys d’altres especialitats. Quan vaig començar no teníem màquines i de comptar amb cinc persones hem passat a ser més de trenta. Tot ha estat un canvi continu, hem anat tots a l’una, i aquestes millores seguiran.
Té res per envejar el servei de Lleida?
Lleida està en una posició d’Oncologia Radioteràpica que no envegem a gairebé cap hospital de Barcelona. Tenim un equip sanitari, des d’administració, zeladors, auxiliars, físics, tècnics i metges, que és molt bo. A més, tecnològicament hem viscut un moment dolç, amb màquines que ens permeten tractar de manera precisa, la qual cosa augmenta la supervivència i redueix els efectes secundaris.
Novetats a nivell tecnològic?
Estem treballant projectes amb intel·ligència artificial que posaran l’Arnau per sobre d’altres hospitals. S’ha avançat molt i es continuarà fent amb Virginia García com a nova cap del servei.
Continua fent por la paraula radioteràpia?
Radioteràpia és un terreny hostil per al pacient. Quan diagnostiquem la paraula càncer et canvia la vida i de les persones que t’envolten. La majoria dels pacients no sap en què consisteix el tractament, venen espantats i els nivells d’estrès i ansietat són importants. El pacient pateix, es queda sol amb una màquina i en posicions gens còmodes.
Però es tracta d’un tractament necessari...
La radioteràpia és molt eficaç. Més del 60% dels pacients amb càncer necessiten aquest tractament en algun moment i, gràcies a la tecnologia, hem aconseguit taxes altes de guariment (la taxa de supervivència global és del 60%) i menys efectes secundaris, que és molt important per millorar la qualitat de vida del pacient.
Com d’important és el tracte al pacient?
Hem avançat molt en el tracte humà, sent pioners en projectes d’humanització dels espais, per fer més agradable el temps que passen al servei. Curar el càncer no és només tractar-lo, per a mi és molt important estar amb el pacient, acompanyar-lo, que sàpiga que estarem aquí durant tot el procés.
I com s’ha fet?
Gràcies a la col·laboració amb la Panera, hem adequat els espais. Això no és només pintar de colors les parets, sinó també ens ofereix poder saber i valorar l’estat emocional dels pacients. Aquí també és vital el suport que rebem d’entitats com Adima.
S’han portat a terme altres mesures?
Hem reduït de quinze a cinc les sessions de radioteràpia per a pacients amb càncer de mama, amb resultats molt positius. Un altre exemple és que l’estiu passat, durant les onades de calor, no es feien visites en les franges de temperatures més altes. També hem avançat en la comunicació amb el pacient.
Com?
Quan dones un diagnòstic de càncer, el pacient no està preparat per escoltar res més. Així que, amb l’ajuda de l’equip de comunicació, vam fer vídeos explicatius de primeres consultes segons el tipus de tumor, que poden veure a casa seua les vegades que necessitin. Una informació que els dona el metge que els tractarà i no qualsevol que puguin trobar a internet. També tenim un xatbot (assistent virtual) en el qual poden preguntar qualsevol dubte que tinguin. Aquí volem continuar millorant.
I els reptes?
A nivell oncològic Lleida disposa de l’equip humà i tecnològic adequat per ser més efectius i reduir efectes secundaris. I això no s’aturarà aquí. L’ús de la radioteràpia també anirà a més en patologies benignes i hem de seguir millorant la comunicació amb el pacient, avançar-nos a les seues necessitats, per acompanyar-los en una etapa molt vulnerable.