La IA ja és utilitzada pel 69% dels ciutadans i deixa de ser una novetat tecnològica
L'informe de l'observatori IAON revela que la intel·ligència artificial s'ha integrat plenament a la societat i l'entorn laboral
Els cercadors IA, comptats
La intel·ligència artificial ja no és una novetat tecnològica sinó una eina completament integrada en la societat i l'àmbit professional. Segons les dades de l'observatori IAON, el 69% dels ciutadans utilitza la IA amb freqüència, tot i que només un 10% es considera expert en el seu maneig. El debat actual se centra en com governar aquesta tecnologia i aconseguir que aporti valor real.
L'estudi, presentat aquest dimarts a Madrid, reflecteix que el 40% de les persones utilitzen IA diàriament o diverses vegades per setmana. L'observatori IAON és una iniciativa del Govern d'Aragó, Microsoft, Ibercaja i la Fundació Ibercaja per promoure una intel·ligència artificial accessible i comprensible, amb un impacte positiu, ètic i equitatiu a la societat. La bretxa ja no és d'accés sinó competencial, ja que l'èxit depèn de saber interactuar amb aquestes eines sense generar dependència tecnològica.
La percepció ciutadana sobre els beneficis de la IA ha crescut, però també la consciència sobre els riscos que comporta. Entre les preocupacions principals destaquen la privacitat de les dades, la desinformació i la pèrdua de llocs de treball, encara que aquesta última inquietud ha disminuït del 65% al 51%. Els jòvens, els estudiants i les persones amb més formació acadèmica són els col·lectius que més en fan servir.
La transformació dels rols professionals sense substitució completa d'ocupacions
La majoria dels professionals percep que la IA transforma funcions i rols laborals, però no substitueix ocupacions senceres. L'automatització redueix la càrrega operativa i permet centrar-se en tasques més creatives i de major valor afegit. L'ús principal es concentra en l'àmbit personal, seguit del professional i la creació de continguts digitals.
Adopció empresarial encara en fases exploratòries
Tot i que la majoria d'empreses mostra interès per la intel·ligència artificial, només una quarta part l'ha integrat en processos clau. La inversió continua sent variable, amb nombroses companyies encara en etapes d'exploració i amb poques inversions significatives. La manca de coneixement i formació del personal apareix com la principal barrera per a la seva adopció generalitzada.
La paradoxa de l'ús crític i la integració informal al treball
L'informe assenyala una gran paradoxa: com més s'utilitza la IA, més cautelosos són els usuaris a l'hora de delegar-hi decisions crítiques, prioritzant el judici humà. S'ha detectat una caiguda molt significativa de l'ús de la IA per conèixer diagnòstics mèdics o per demanar assessorament legal. El 62% dels empleats la utilitzen en l'àmbit laboral, però només el 20% ho fa amb el suport de la seva organització, fenomen que els experts defineixen com una integració de baix a dalt o per la porta del darrere.
Marc regulatori i transparència com a prioritats futures
L'observatori IAON corrobora que l'adopció massiva demanda marcs regulatoris sòlids, com el Reglament Europeu de IA, per oferir seguretat jurídica. Les empreses i institucions han de prioritzar la transparència, la protecció de dades confidencials i la comprensió dels algoritmes perquè governs, empreses i usuaris puguin confiar en aquestes eines tecnològiques.
A la presentació de l'estudi han intervingut representants d'Ibercaja, del Govern d'Aragó, de Microsoft, de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades i de Cepyme, que han celebrat el creixement de l'ús de la IA i que els usuaris s'hi apropin d'una manera més crítica, informada i exigent.
