90
Desenterrant la memòria: El cens de desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme compta amb més de mil noms a les comarques lleidatanes
La Generalitat té actualment documentades 447 fosses a Lleida. redactors de diari segre

Un dels soldats republicans exhumats a Bovera el 2023. - SEGRE

Els objectes trobats a les fosses ajuden a reconstruir històries. - SEGRE

Exhumació a Figuerola d’Orcau. - SEGRE

Arqueòlegs a la fossa del Soleràs. - SEGRE

Desenterrant la memòria
A Espanya sempre s’està a menys de 50 quilòmetres d’una fossa comuna. La Generalitat té documentats 447 enterraments clandestins a les comarques lleidatanes i al cens ja registra un miler de desapareguts durant la contesa i la dictadura a la província.
Es deia Eduardo i tenia 30 anys quan va morir en algun poble de Lleida el gener del 1939. Va deixar dona i dos fills de molt curta edat. La seua família encara desconeix el lloc en el qual reposen les seues restes i el nom és només un dels milers que continuen a l’espera de ser localitzats. Actualment hi ha inscrites més de 8.000 persones al Cens de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista de la Direcció General de Memòria Democràtica, del departament de Justícia i Qualitat Democràtica. D’aquestes, prop de 800 són persones nascudes o residents en les comarques lleidatanes, una xifra que ascendeix al miler si se sumen als que van ser vistos per última vegada a Ponent i el Pirineu procedents d’altres punts de la geografia catalana i espanyola. Qui eren aquestes persones? “La gran majoria són homes, joves i en un 70% soldats que van ser mobilitzats per força durant el 1938 i que van morir en combat a la línia del front del Segre-Pallars, entre l’abril del 38 i el gener del 39”, explica Juli Cuéllar, tècnic i historiador de la Direcció General de Memòria Democràtica. Després del front de l’Ebre, el de Lleida és el segon escenari bèl·lic amb més desapareguts registrats a Catalunya i ocupa el tercer lloc el front d’Aragó.
Són els familiars que sol·liciten el registre al cens. Una vegada aporten la informació de la qual disposen, en molts casos ínfima, s’activen dos processos que van en paral·lel. “Primer iniciem una recerca de documentació històrica als arxius municipals, militars com el d’Àvila, i el Centre Documental de Memòria Històrica, que és l’arxiu de Salamanca”, assegura Cuéllar. “En els últims anys, les bases de dades han evolucionat bastant i tenim molta informació disponible a internet. Una recerca d’aquest tipus es pot allargar i en molts casos el resultat és negatiu, però ens permet estirar el fil. Disposar del número de la unitat militar ens permet fer una hipòtesi del lloc de desaparició”, afegeix. El segon pas és oferir als familiars participar en el programa d’identificació genètica. “Se’ls envia un kit a casa per extreure una mostra de saliva i poder comptar amb un perfil genètic, que es creuarà amb les restes òssies trobades a les fosses”, compte Cuéllar.
El mapa de fosses de la Generalitat, que es pot consultar al Banc de la Memòria Democràtica, té registrades més de mil fosses arreu de Catalunya, el 43,6 per cent de les quals, un total de 447, es localitzen a les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu. Es tracta d’una eina en “constant evolució” i que s’alimenta dels treballs de documentació històrica d’àmbit local i comarcal, i que està interrelacionada amb altres bases de dades com el Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, amb més de 60.000 registres introduïts, o la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.
El Pla de Fosses desplegat a partir de l’any 2017 assigna un pressupost i uns mitjans estables per fer intervencions en fosses a fi de recuperar i identificar les restes de les víctimes. Entre 1999 i 2026, a les comarques de Lleida i del Pirineu s’han registrat 63 actuacions en fosses, quaranta de les quals amb resultat positiu. S’han pogut recuperar restes de 284 individus en aquestes fosses, la més gran fins a la data va ser localitzada al cementiri vell del Soleràs, amb les restes de 146 persones. Els primers enterraments corresponen a soldats republicans morts entre els mesos de juliol i desembre del 1938 al front del Segre i la Batalla de l’Ebre, després de ser atesos als hospitals del Soleràs. També van ser inhumats en aquesta fossa quatre civils morts en el bombardeig de l’aviació italiana el Nadal del 1938. Amb l’ocupació franquista, a finals de desembre, es va aprofitar l’espai per enterrar les baixes del bàndol revoltat a la batalla de les Garrigues. El programa d’identificació genètica ha permès identificar 11 persones d’aquesta fossa. Al Pirineu, una de les primeres fosses exhumades va ser la de Figuerola d’Orcau, el 2017, amb les restes de 17 soldats franquistes.
El treball dels historiadors locals és una de les claus per a la localització d’aquests enterraments. Però encara ho és més els testimonis orals, aquells veïns i veïnes que van presenciar les morts o les sepultures, en un record que en alguns casos i, malgrat el silenci imperant durant el franquisme, s’ha transmès entre generacions. Gràcies a un veí que va escoltar explicar que al menjador de casa hi havia un hospital que atenia ferits del front del Pallars, el 2019 es va poder intervenir una fossa a Canturri, a l’Alt Urgell. Aquí es van exhumar les restes de 12 soldats republicans ferits i evacuats a aquesta zona on l’exèrcit de la República tenia un equip quirúrgic instal·lat a Cal Gravador.
El mapa de fosses permet “fer una fotografia de l’evolució de la guerra”, ressalta Cuéllar. També de l’abast que va tenir a la rereguarda. La fossa de Sorpe, al paratge de prat del Fuster, al Pallars Sobirà, conté les restes de 10 veïns d’Isavarre, Borén i Àrreu afusellades per l’exèrcit franquista entre el 17 i el 18 d’abril del 1938. Els tècnics van aconseguir trobar el 2020 les restes de vuit persones. Un altre exemple de la brutal repressió franquista del general Antonio Sagardía, conegut com el carnisser del Pallars, és la fossa de l’Hostal d’Aidí, a Llavorsi. És l’última intervenció que s’ha fet en fosses a les comarques lleidatanes, sense èxit, com també va ocórrer en els treballs arqueològics de la fossa del prat del Rector, a la Guingueta d’Àneu.
Des de Memòria Democràtica matisen que no totes les fosses documentades al mapa són practicables. Algunes han desaparegut, se’n desconeix la ubicació exacta o les condicions actuals no en permeten l’excavació. En el cas de l’Hostal d’Aidí es va arribar a prospectar de forma manual més d’un quilòmetre de la carretera que actualment ocupa la zona on es creu que hi ha la fossa. Aquí s’han fet tres intervencions, però no s’ha pogut localitzar. Segons Cuéllar, hi ha fosses no documentades que sorgeixen a partir d’altres excavacions o se’n localitzen restes al remoure el terreny per obres, treballs agrícoles o un incendi. “És un treball extremament rigorós, a nivell històric, arqueològic, antropològic i genètic”, remarca. En una “lluita contra el temps” amb una informació “precària i esbiaixada”, s’estableixen prioritats, com la recollida de restes en superfície i les fosses fora de cementiris, amb més risc de desaparèixer. “Amb el pas del temps, els testimonis són cada vegada més indirectes i també afecta la qualitat del material genètic que puguem obtenir”, destaca Cuéllar. Sense poder remeiar els anys ja transcorreguts, els experts sí que fan una crida a millorar el que és millorable, com és l’accés a la informació històrica. “Encara hi ha bases, com l’Arxiu Militar d’Àvila, que no tenen la informació sistematitzada. Encara tenim marge per recórrer i molta feina per fer. Potser és inabastable, però cada història mereix ser tinguda en compte, amb una voluntat clara de donar respostes”, constata.