“El més bonic que he vist”

El Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues van viure ahir un esdeveniment extraordinari abans del capvespre: un eclipsi total de sol que va atreure l’atenció de lleidatans, entusiastes de l’astronomia i turistes de la resta de Catalunya, Espanya i del món sencer. A Lleida, almenys 11.500 persones el van observar des dels Mangraners i la Seu Vella.

Entre aplaudiments i aclamacions de la multitud es va rebre ahir a les 20.29 hores i 7 segons la totalitat de l’eclipsi solar a Lleida ciutat –on va durar exactament 25 segons– i va emocionar les milers de persones que el van contemplar, també des de diferents punts del Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues. “M’ha semblat un moment únic i irrepetible. Crec que ha estat una de les coses més boniques que he viscut mai”, va afirmar el Josep Maria, veí de la Fuliola, que va acudir a veure l’eclipsi des del barri dels Mangraners de Lleida. Aquest emplaçament, al costat de la Seu Vella, van ser els dos punts d’observació habilitats per la Paeria, que van acollir almenys 11.500 persones que volien disfrutar del fenomen astronòmic del segle.

Quan encara faltaven gairebé tres hores perquè la Lluna comencés a ocultar el Sol, arribaven els assistents més puntuals al descampat després del pavelló dels Mangraners, amb vistes a la Seu Vella. En total, estaven inscrites 10.000 persones i la gran majoria van acudir equipades amb cadires plegables, para-sols, gorres, paraigua, ulleres de sol –a part de les homologades–, ventiladors portàtils i begudes per afrontar una espera que es va fer llarga a causa de la calor sufocant. Durant la tarda, el termòmetre va vorejar els 40 graus a Lleida i amb prou feines hi havia ombres sota les quals protegir-se al recinte de manera que, sota un sol implacable, la calor era asfixiant.

Famílies, grups d’amics, aficionats a l’astronomia i curiosos van passar la tarda consultant els seus rellotges i controlant la trajectòria de l’astre al cel. Mentre l’expectació creixia a cada minut, el DJ lleidatà Rafa Ariño va amenitzar l’espera amb música.

A mesura que el satèl·lit va anar cobrint part de l’astre rei, va començar a fer-se fosc i fins i tot va descendir la temperatura. “Ho hem notat moltíssim i, malgrat haver-se fet pràcticament de nit, el cel tenia un color i una il·luminació que no havia vist mai”, va assegurar el Josep Maria. Per la seua part, la seua amiga Laura va admetre que “em feia una mica de respecte treure’m les ulleres en el moment de la totalitat, quan la Lluna tan sols deixava veure la corona del Sol”. Finalment, va explicar que es va deixar portar pel moment perquè “estàvem tots molt posats, eufòrics, era inevitable veure’l a ull nu”. Així mateix, ambdós van coincidir que va ser “preciós veure com hem connectat amb el moment”. La Sílvia, veïna de Cappont, va reconèixer que “no esperava sentir-me així i viure-ho tan intensament. Se m’ha arribat a posar la pell de gallina”.

L’esdeveniment va acabar amb els aplaudiments del públic, a més de música i beguda, que van convertir els Mangraners en un macrofestival.