HISTÒRIA
El vi que uneix Lleida
Costers del Segre compleix 40 anys com una denominació singular, formada per paisatges dispersos que van del pla al Pirineu. De l’esplendor anterior a la fil·loxera a l’impuls dels anys vuitanta

Verema primerenca. L’escalfament global avança la verema, que aquest any va arrancar a finals de juliol. El sector estima un avenç mitjà d’entre 10 i 15 dies respecte a fa dos dècades, amb més sucre en el gra, més grau alcohòlic potencial i el repte de conservar acidesa i frescor. - COTA 730
Costers del Segre compleix 40 anys com una denominació singular, nascuda per unir sota un mateix nom vinyes disperses entre el pla de Lleida i el Pirineu. De la memòria de la fil·loxera a l’impuls de Castell del Remei, Raimat i el sector als anys vuitanta, la DO ha construït una identitat comuna sense esborrar la diversitat dels seus paisatges.
Costers del Segre compleix 40 anys amb una singularitat que ja estava en el seu origen: no és una zona de vinya compacta, sinó un conjunt de paisatges repartits des del pla de Lleida fins al Pirineu. Els ceps creixen entre els 200 i els 1.100 metres d’altitud i travessen climes, relleus i tradicions diferents. El que la denominació va fer el 1986 va ser donar un nom, unes regles i una estratègia comuna a aquesta diversitat.
Però el vi de Lleida venia de molt abans. L’últim terç del segle XIX, abans de la fil·loxera, la província va arribar a tenir unes 120.000 hectàrees de vinya. La plaga i una replantació posterior molt limitada van reduir aquella superfície a una mínima part. Dos noms ajuden a explicar el camí cap a la denominació. Castell del Remei, fundat el 1780, és considerat un antecedent històric de la DO i un dels pioners a Catalunya dels vins de criança embotellats. Raimat, per la seua part, va transformar a partir del 1914 una extensa finca de secà en un gran projecte vinícola gràcies a l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya, a la construcció de séquies i a una aposta tècnica poc habitual per a l’època.
L’impuls definitiu va arribar el 1983. Jaume Siurana, llavors director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, i Manuel Raventós Artés, director general de Codorníu i del Celler de Raimat, van defensar la necessitat d’un consell regulador que protegís la qualitat del vi lleidatà i en liderés la promoció. Tres anys després, la iniciativa quedava reconeguda oficialment.
Sense renunciar als accents
Quatre dècades després, la denominació arriba a la maduresa sense perdre el tret fundacional. Continua sent una DO feta de fragments que no formen una taca contínua, però sí que comparteixen una història comuna. No és la d’un sol paisatge, sinó la de diversos territoris que han après a presentar-se junts sense renunciar als seus accents.
Set territoris amb una mateixa contraetiqueta
Per entrar a la DO, la parcel·la ha d’estar dins de l’àrea delimitada, ser admesa en el registre, comptar amb autorització de plantació, conrear varietats acceptades i sotmetre’s als controls del consell regulador. També ha de respectar els límits de rendiment i les exigències de traçabilitat i qualitat. L’interès per les zones altes ha guanyat pes amb el canvi climàtic. Les vinyes de Costers del Segre se situen entre els 200 i els 1.100 metres, i la viticultura de muntanya es concentra als Pallars, Artesa de Segre, les Garrigues i les Valls del Riu Corb. Les nits més fredes alenteixen la maduració, ajuden a conservar l’acidesa i afavoreixen vins més frescos i aromàtics, un avantatge en un context de veremes cada vegada més primerenques i més graduació alcohòlica.
El raïm permès va des del francès fins als recuperats
La recuperació de varietats antigues busca reforçar la identitat del vi lleidatà, ampliar la diversitat genètica i adaptar-se millor a un clima més càlid i sec. La trobat, conservada en ceps dispersos i objecte de vinificacions experimentals, ja està autoritzada a Catalunya, tot i que encara s’haurà d’incorporar al plec de Costers del Segre per poder etiquetar-se com a DO.