Experts avisen que tenir horaris de dinar diferents en cap de setmana augmenten el risc cardiovascular

Canviar els horaris dels dinars entre setmana i caps de setmana pot incrementar el risc de tenir malalties cardiovasculars, segons ha demostrat un estudi de l’Institut Nacional d’Investigació per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient de França (INRAE). La investigació, publicada a la revista 'Communications Medicine', revela que aquest fenomen conegut com a 'jet-lag alimentari' afecta especialment als homes, augmentant fins un 14% el risc cardiovascular per cada hora addicional de desfasament.

Les obligacions laborals condicionen els hàbits alimentaris durant la setmana, creant discrepàncies significatives amb els horaris de dinars del cap de setmana o dies lliures. Durant aquests períodes de descans, els dinars solen estar més alineats amb els rellotges biològics interns de les persones. Aquesta alteració del ritme biològic de l’organisme ja havia estat relacionada prèviament amb complicacions cardiovasculars en persones amb treball nocturn o que realitzen ingestes tardanes.

L’equip científic ha avaluat la relació entre el desfasament horari alimentari i el risc de malaltia cardiovascular dins de la cohort NutriNet-Santé, analitzant dades de 104.806 participants adults recopilats entre 2009 i 2023. La investigació ha ocupat models estadístics que van considerar múltiples variables com a edat, estat civil, nombre de fills a la llar, factors sociolaborals, tabaquisme, consum d’alcohol, activitat física, dieta i qualitat del son.

Tres categories de desfasament alimentari identificades

Els investigadors han classificat el jet-lag alimentari en tres categories segons la magnitud de la diferència horària. La primera categoria, denominada 'Avenç', engloba els qui realitzen els dinars més primerenc els caps de setmana que entre setmana, amb una mitjana de dos hores d’anticipació. La segona, 'Regular', correspon a persones amb horaris similars tots els dies. La tercera, 'Retard’, inclou els qui mengen més tard els caps de setmana que entre setmana, amb un retard mitjana d’una hora i 40 minuts.

Més impacte en la població masculina

Els resultats mostren que cada hora addicional de desfasament horari alimentari s’associa amb un augment mitjana del 14% en el risc de malaltia cardiovascular en homes i un increment del 21% en el risc de malaltia coronària. Tant el grup d’'Avenç' com el de 'Retard’ van presentar més risc comparat amb el grup 'Regular'. Tanmateix, els investigadors no han trobat diferències significatives entre les dones participants en l’estudi.

Possibles explicacions del dimorfisme sexual

Diverses hipòtesis podrien explicar aquesta disparitat entre sexes. La primera es relaciona amb el dimorfisme sexual en el funcionament fisiològic entre ambdós sexes biològics. La segona apunta a les diferències en l’estil de vida i les circumstàncies sociolaborals entre dones i homes en la societat, factors que podrien generar ritmes circadiaris diferents. Finalment, el risc absolut de malaltia cardiovascular és inherentment més gran en els homes, la qual cosa podria amplificar l’efecte observat.

Necessitat d’investigacions addicionals

Aquest estudi preliminar suggereix que els canvis en els horaris alimentaris entre dies feiners i caps de setmana podrien influir en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, independentment del son i la dieta. No obstant, els investigadors reconeixen que es necessiten més estudis per ampliar aquesta investigació observacional inicial i establir la causalitat d’aquestes relacions de manera definitiva.

Declaracions del director d’investigació

"Fa uns anys vam suggerir que menjar tard s’associava amb un risc més gran de malaltia cardiovascular", recorda Bernard Srour, director d’Investigació de l’INRAE. "Aquest nou estudi suggereix que, més enllà de simplement menjar tard, mantenir horaris de dinars regulars entre setmana i caps de setmana pot ser igual d’important", afegeix l’expert.

Segons explica Srour, "aquestes associacions semblen ser independents de la quantitat d’hores que dormen les persones, la qual cosa suggereix que els horaris regulars de dinars podrien, per si mateixos, ajudar a resincronitzar el nostre ritme biològic. Continuem la nostra investigació per comprendre millor aquest fenomen", conclou.