Marina Subirats: «Hem d’imaginar entre totes la nostra ciutat»

Què representa per a vostè que Lleida aculli el primer Congrés Dones que Mouen Ciutats?

Espero moltíssim d’aquest esdeveniment, perquè crec que les dones hem de començar a canviar les coses, i les ciutats tenen molt a transformar des d’una perspectiva femenina. Que una ciutat s’atreveixi a fer aquest pas i pugui servir d’exemple em sembla magnífic.

El congrés aborda la justícia econòmica, les violències masclistes i la governança igualitària. Quin és el repte més urgent?

La violència continua sent el més urgent. No hi ha res pitjor que perdre la vida o tenir una vida desgraciada perquè la persona que hauria d’estimar-te, cuidar-te i protegir-te et maltracta. Les dones necessitem sentir-nos segures també en els espais urbans.

La seua conferència es titula Com és la ciutat que les dones volem?. Com seria per a vostè?

L’hem d’imaginar entre totes. A les dones se’ns ha limitat des de petites la capacitat d’expressar els nostres desitjos, però hem d’anar més enllà i imaginar com volem que siguin les nostres cases, els nostres carrers i les nostres ciutats.

Quins canvis necessita l’espai urbà per respondre a aquestes necessitats?

Cal recuperar la ciutat com a lloc de trobada. Necessitem llocs on passejar, asseure’ns, conversar i trobar-nos amb altres persones. Una ciutat ha de ser un lloc per viure, no només per desplaçar-se.

Alguns discursos consideren exagerades les demandes de les dones pel que fa a matèria de seguretat.

Els qui estan acostumats a poder fer el que volen sense que ningú s’hi oposi poden considerar una exageració que les dones reclamin els mateixos drets. En aquest sentit, un home pot caminar pel carrer de matinada sense pensar en el que li pugui passar.

Què la preocupa del moment actual del feminisme?

Em preocupa molt que puguem retrocedir. No podem permetre que les noves generacions hagin de començar de zero una vegada i una altra.