SEGRE

MEMÒRIA

El llegat del Liceu Escolar de Lleida: un documental d’Anna Escur i Casimir Jover repassa la història d’un dels pilars de la renovació pedagògica

El seu final va arribar amb un bombardeig del qual dilluns es compliran 89 anys

Bombardeig de l’aviació feixista italiana sobre Lleida el 2 de novembre del 1937. - VEUS DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

Bombardeig de l’aviació feixista italiana sobre Lleida el 2 de novembre del 1937. - VEUS DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’Institut d’Estudis Ilerdencs oferirà dilluns vinent tres sessions (12.00 h, 16.00 i 19.30h) del documental Veus del Liceu Escolar de Lleida, d’Anna Escur Pujol i Casimir Jover Reig, en el qual es repassa els 30 anys d’aquesta institució pedagògica, des del 1906, i que va tenir un tràgic final amb el bombardeig del 2 de novembre del 1937, del qual precisament aquell dia es commemorarà el 89 aniversari. L’objectiu és recuperar la història del Liceu Escolar de la mà d’experts, testimonis d’alumnes, professors i també de familiars de Frederic Godàs i Victorina Vila.

Segons explica Escur, el documental, de 26 minuts de durada, pretén explicar l’essència del moviment pedagògic a Lleida, amb la posada en marxa del Liceu Escolar “com una escola moderna, laica, en la qual es fugia de la idea de només memoritzar i copiar, sinó que es posava l’alumne al centre i es buscava que tingués criteri propi”. El projecte de Godàs i Vila, afegeix Escur, no ho va tenir fàcil. “Tenien una part de la societat en contra, la premsa de l’època va fer moltes crítiques”, comenten. L’audiovisual mostra la manera d’ensenyar del Liceu, on també es donava molta importància a l’observació, a l’art o a la música. “Fins i tot feien butlletins en els quals reivindicaven el valor d’aquesta escola laica, racionalista i mixta”, destaquen.

Una de les entrevistes que apareixen al documental. - VEUS DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

Una de les entrevistes que apareixen al documental. - VEUS DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

Un altre dels objectius dels autors és que el públic “tingui ganes de continuar investigant i saber-ne més, ja que hi ha un ampli material de documentació i de llibres sobre aquest fet”. Per a Escur i Jover, al Liceu Escolar de Lleida “ensenyaven als seus alumnes que tenien un horitzó molt ampli, no només de manera figurativa, sinó també de mentalitat”. Un exemple de renovació pedagògica que a les comarques lleidatanes va comptar amb múltiples referents, a més de Godàs i Vila. També amb dones pioneres, remarquen, en diferents àmbits.

Façana del Liceu Escolar a l’avinguda Blondel. - VEUS DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

Façana del Liceu Escolar a l’avinguda Blondel. - VEUS DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA

Per explicar la història de l’escola compten amb la intervenció de Josep Ramon Segura, Quintí Casals, Glòria Jové i Ferran Aisa. També la de Francesc Godàs, net de Frederic Godàs i Victorina Vila. Segons explica, mai no li havien explicat la història del Liceu Escolar fins que un dia, quan tenia 10 anys, el seu pare el va portar a l’edifici esfondrat. “No oblido la imatge de l’escala i, al seu costat, aquell buit immens, mentre que a la façana hi havia l’escut de la Falange”, assenyala. Així mateix, constata que Lleida ha reivindicat la vital trajectòria dels seus avis.

“Aquell 2 de novembre va acabar amb una escola formidable”

El documental acaba amb el bombardeig del 2 de novembre del 1937, un dels més mortals de la Guerra Civil. Una de les bombes va caure sobre el Liceu Escolar, destrossant-ne completament una part i causant la mort de mig centenar d’alumnes. Recull el relat d’aquell dia de la supervivent Consuelo Nadal, que va assegurar que “aquell 2 de novembre va posar punt final a una escola formidable”. Explica que “van petar tots els vidres, vam sentir les explosions de les bombes i l’aire es va omplir de pols”. Juntament amb una altra alumna, van anar a buscar les carteres i, llavors, “vam veure que a l’altre costat no hi havia res, que tot s’havia enfonsat”. En el seu testimoni, Nadal explica que quan anaven cap a casa, al carrer Major, van veure les ruïnes de l’edifici que allotjava la farmàcia Pons i que a l’arribar a la plaça Sant Francesc “vam veure tot de morts, perquè els avions també havien metrallat la gent”. L’audiovisual també recull altres testimonis, com el de Dolors Piera, i destaca les dificultats que va tenir Victorina Vila al capdavant del Liceu Escolar després de la mort de Godàs el 1920 per ser una dona.
tracking