ADMINISTRACIÓ
El padró és un dret fonamental: ho estableix el TSJC per a una dona defensada per una advocada lleidatana
La sentència diu que la negativa d’un ajuntament atempta contra la igualtat i impedeix votar i accedir a la sanitat

Vista de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a Barcelona. - ACN
La secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència pionera al considerar que la negativa de l’ajuntament de Martorell a empadronar una veïna vulnera el dret fonamental a la igualtat i a la no-discriminació. El cas l’ha defensat Esther Sancho, advocada del Despatx Simeó Miquel Advocats, de la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i de la Plataforma pel Dret al Padró de Lleida. Sancho va assenyalar a SEGRE que “aquesta situació es repeteix en molts municipis i, per tant, esperem que serà extensible a casos de la nostra ciutat”.
Per la seua banda, el TSJC revoca la sentència dictada en primera instància que donava la raó al consistori i esgrimeix que “s’ha vulnerat el dret a la igualtat” de la recurrent, ja que l’administració ha negat l’existència d’una relació juridicoprivada, malgrat la justificació de la residència efectiva al municipi. Sobre aquest punt, el tribunal afirma que l’ajuntament ha tingut un criteri de diferenciació entre ella i els altres veïns a qui ha empadronat, “distingint entre aquells que tenen títol legítim al seu parer i aquells que no en tenen”, la qual cosa ha ocasionat a la recurrent un desavantatge a l’haver interpretat incorrectament la normativa aplicable al cas.
Segons la sentència, la diferència en el tractament “no es basa en cap causa objectiva”, ja que per procedir a l’empadronament només era necessari acreditar la residència efectiva al municipi.
Així mateix, el tribunal també destaca que aquesta negativa pot vulnerar altres drets, ja que la falta d’empadronament pot dificultar l’accés a prestacions socials, serveis públics i d’altres. Tanmateix, la sentència considera que no hi ha prou prova per determinar que s’han vulnerat aquests drets, com el de vot, de manera que rebutja el reconeixement d’una indemnització per danys i perjudicis, la qual cosa lamenta la defensa exercida per Sancho.
La sentència també indica que la inscripció al padró municipal és una obligació de les administracions locals i que la seua finalitat és acreditar el lloc on resideix una persona. La sentència no és ferma i l’ajuntament l’està estudiant.