SEGRE

ADMINISTRACIÓ

El padró és un dret fonamental: ho estableix el TSJC per a una dona defensada per una advocada lleidatana

La sentència diu que la negativa d’un ajuntament atempta contra la igualtat i impedeix votar i accedir a la sanitat

Vista de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a Barcelona. - ACN

Vista de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a Barcelona. - ACN

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència pionera al considerar que la negativa de l’ajuntament de Martorell a empadronar una veïna vulnera el dret fonamental a la igualtat i a la no-discriminació. El cas l’ha defensat Esther Sancho, advocada del Despatx Simeó Miquel Advocats, de la Comissió de Drets Humans del Col·legi de l’Advocacia de Lleida i de la Plataforma pel Dret al Padró de Lleida. Sancho va assenyalar a SEGRE que “aquesta situació es repeteix en molts municipis i, per tant, esperem que serà extensible a casos de la nostra ciutat”.

Per la seua banda, el TSJC revoca la sentència dictada en primera instància que donava la raó al consistori i esgrimeix que “s’ha vulnerat el dret a la igualtat” de la recurrent, ja que l’administració ha negat l’existència d’una relació juridicoprivada, malgrat la justificació de la residència efectiva al municipi. Sobre aquest punt, el tribunal afirma que l’ajuntament ha tingut un criteri de diferenciació entre ella i els altres veïns a qui ha empadronat, “distingint entre aquells que tenen títol legítim al seu parer i aquells que no en tenen”, la qual cosa ha ocasionat a la recurrent un desavantatge a l’haver interpretat incorrectament la normativa aplicable al cas.

Segons la sentència, la diferència en el tractament “no es basa en cap causa objectiva”, ja que per procedir a l’empadronament només era necessari acreditar la residència efectiva al municipi.

Així mateix, el tribunal també destaca que aquesta negativa pot vulnerar altres drets, ja que la falta d’empadronament pot dificultar l’accés a prestacions socials, serveis públics i d’altres. Tanmateix, la sentència considera que no hi ha prou prova per determinar que s’han vulnerat aquests drets, com el de vot, de manera que rebutja el reconeixement d’una indemnització per danys i perjudicis, la qual cosa lamenta la defensa exercida per Sancho.

La sentència també indica que la inscripció al padró municipal és una obligació de les administracions locals i que la seua finalitat és acreditar el lloc on resideix una persona. La sentència no és ferma i l’ajuntament l’està estudiant.

“No és un simple tràmit, ja que afecta la vida quotidiana”

L’advocada Esther Sancho va lamentar, malgrat mostrar-se satisfeta amb la sentència del TSJC, que la sala no ha apreciat que s’han vulnerat altres drets de la recurrent. “Les actuacions de la taula d’emergència local, els informes de serveis socials i el certificat del banc que li denegava el lloguer social, tots aquests partint de la falta de padró al mateix temps que feien constar el mateix domicili” de l’afectada.Sancho va assenyalar que la resolució “és una gran notícia pel que fa a l’avenç dels drets fonamentals en l’àmbit local, perquè l’administració més pròxima a la ciutadania és també aquella que, quan impedeix injustificadament l’exercici de determinats drets, pot provocar conseqüències més immediates i greus en la vida de les persones”. En aquesta línia, va defensar que “no parlem únicament d’un simple tràmit burocràtic, sinó d’una qüestió que afecta directament la vida quotidiana i els drets”.
tracking