LLEIDA

Amb la lleidatana Berta Puigdemasa i la ballarina Béné Carrat

Sempre havia tingut clar que li agradava pintar i dibuixar. El que va descobrir en el seu primer viatge a l’Índia és que les dos coses van lligades al seu propòsit de vida: combatre les barreres mentals i físiques i reivindicar la sexualitat femenina, empoderar la dona amb la força del seu traç. La Cristina Dejuan és una jove lleidatana il·lustradora i muralista que es menja el món.

A Lleida hi ha una Sabateria plena d’històries. Els formons fan amistat amb els llibres de paper texturitzat, de tacte intens com solament poden tenir els llibres llegits per diferents generacions. A la Sabateria de l’Estefania es venen llibres, però es troben oportunitats culturals i personals.

La fotografia serveix per a moltes coses: per recordar, per documentar i també per superar els límits que ens imposem o, més enllà, descobrir que tenim més competències de les que ens havíem imaginat. Així ho van viure 12 joves lleidatans que van ser fotògrafs per un dia i que ja han inaugurat exposició col·lectiva al CaixaForum Lleida.

El Jordi Traperho és un barceloní de 69 anys que en fa vuit que viu a Belianes, el poble que li ha procurat la casa i l’espai que necessitava per encarar la seva cinquena etapa creativa, la que viu ara, la més llarga i que ell descriu com un període “transintesista”. El Jordi és un artista multidisciplinari que utilitza la pintura, el vídeo, la ‘performance’, l’escultura i l’escriptura per donar veu a la necessitat creativa que guarda dintre, la que el va portar fa un any a iniciar la gravació d’un documental per conservar les dites populars i el tarannà cultural dels veïns de Belianes.

“Estan aquí perquè volen” o “almenys aquí poden menjar”. Aquestes són algunes de les justificacions de l’imaginari social que alimenten l’explotació sexual de dones i homes víctimes del tràfic de persones. El cert és que Espanya és un dels països amb més moviment de captació, trànsit i destí de persones víctimes d’organitzacions criminals dedicades a l’explotació sexual i laboral. Actualment, solament es detecta una de cada 20 víctimes. La responsable de la unitat estratègica de tràfic a Creu Roja Espanya, Rosa Flores, posa llum a les ombres que tenim com a societat.

Canten amb accent lleidatà, porten Ponent per bandera, però deixen el tractor per al postureig. El folklore de l’oest de Catalunya també inclou el tipus de música creada amb gust i sense accent carrincló. Els cinc músics d’Avstral salten de les Garrigues al món el proper 18 de maig amb el seu primer disc, Teoria de l’Evolució (RGB, 2018) i els podran veure en directe l’11 de maig a les Festes de Lleida. Aprofitin, que aquests joves volaran alt.

Arran dels atemptats terroristes que utilitzen l’Islam com a excusa, els mitjans de comunicació catalans vam buscar veus en la comunitat musulmana per entendre què passava. La jove Míriam Hatibi, membre de l’associació Ibn Batuta, va assumir aquest repte i es va convertir en una de les cares més visibles d’una realitat que sovint ens passa desapercebuda. Va néixer a Barcelona però va créixer a Bellpuig, on va viure fins que va arribar el moment d’anar a la Universitat. Acaba de publicar ‘Mira’m als ulls’ (Rosa dels Vents), on reflexiona sobre la identitat i la diversitat, el respecte la convivència.

Enguany fa cinquanta estius les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals que es feien a Catalunya. Organitzades per l’Orfeó Lleidatà, de seguida es van convertir en un referent per a milers de nens i nenes de tot Catalunya. Cinc dècades després encara mantenen viu l’esperit original: gaudir de la natura, conèixer el país i estimar la música.

Ernest Hemingway, George Orwell i Antoine de Saint-Exupéry tenen en comú haver passat a la història de la Literatura Universal, però també la seva tasca com a reporters per a mitjans de comunicació internacionals durant la Guerra Civil espanyola. La tercera de les semblances és que, durant la contesa, van ser a Lleida, encara que no van coincidir en el temps.

“És allunyar-se de Lleida i començar-la a entendre i estimar-la”, diu la Marina Revilla. Aquest és un procés que acostuma a passar tot aquell que marxa a viure fora de la ciutat. És el cas de la Marina, una dissenyadora d’interiors de 21 anys que ha convertit un treball de classe en una reivindicació del lifestyle lleidatà.

La Núria Salan és una científica i tecnòloga d’èxit i reconeguda que dedica bona part del seu temps a reclutar talent femení per a la ciència. Ha trobat l’altaveu del seu propòsit en les iaies, que són i sempre han estat unes veritables influencers per a les noves generacions. Per això, s’atansa allà on hi ha noies i padrines, instituts i casals per tal d’animar a trencar tabús i treballar per construir el món que un pugui imaginar. Una de les claus per desfer tòpics del conscient col·lectiu és enfocar la ciència des del seu vessant més social i no solament aplicada a coets i mecànica.

La cruïlla de la carretera de Rocallaura a Nalec, a Vallbona de les Monges, és el punt de major concentració d’estimaocells. Són espantaocells conversos que tenen per objectiu atreure moixons, oferir-los recer i fer de conductors de la biodiversitat al territori a través d’una comunitat conscienciada. La idea va néixer de la mà de l’Eduard Viver, metge i naturalista amb casa a Vallbona, i sis anys després de la primera plantada d’estimaocells ja n’hi ha a quatre municipis més i estan a punt de presentar-se les primeres plantades urbanes d’aquests curiosos personatges.

Si riure allarga la vida els metges haurien de receptar el festival Buuuf! d’Alcoletge. Any rere any, rialla rere rialla, la cita de pallassos i bufons s’està consolidant en el calendari de les arts escèniques ponentines. Més de quinze companyies catalanes i internacionals faran esclatar de riure els milers de visitants.

La cooperativa és una fórmula jurídica sobre la qual volen tabús, esperances, prejudicis, projectes i moltes incògnites. En plena crisi d’un món competitiu guiat per la llei del més fort, les cooperatives han demostrat que són eficients i capaces d’adaptar-se a escenaris diversos i adversos. La clau? Tenir sempre present que el més important són les persones.

Josep Grau

També funcionaran quatre dels nou alhora, un més que ara || La Paeria farà una campanya informativa prèvia durant dos setmanes perquè tots els conductors coneguin aquests canvis

Feia molts anys que escrivia contes, flirtejava amb premis literaris i publicava en reculls diversos fins que s’ha atrevit a fer el pas: escriure una història de llarg recorregut, una novel·la. El periodista i enginyer vigatà Miquel Darnés, instal·lat a Barcelona des dels temps d’estudiant, ha posat un periodista anglès a la capital catalana el dia que els franquistes van entrar a la ciutat. A partir d’aquí, ‘Tres contra Déu: dietari d’una ocupació’ (Llibres de l’Índex, 2017) és l’excusa per explicar la resistència d’una Barcelona devastada per la guerra i sotmesa al terror del feixisme.

Obrir l’aixeta de casa i que baixi aigua és un gest que no va ser possible fins a finals del segle XIX a Lleida. Abans, els lleidatans anaven a buscar aigua a la font (a una de les sis que es van construir a la ciutat a principis del XIX) i, molt abans, Lleida bevia de pous. Com arriba l’aigua a les cases? Trobem la resposta al dipòsit del Pla de l’Aigua, que acaba de fer 225 anys i que segueix de celebracions.

La segona esmena de la Constitució dels Estats Units reconeix el dret de les persones a dur i posseir armes de foc. Es calcula que els americans tenen uns 200 milions de pistoles, escopetes i fusells, cosa que el converteix en el país del món amb més armes per càpita, i també el de més homicidis i suïcidis causats per armes de foc. El 14 de febrer va tenir lloc l’enèsim tiroteig en un institut. El lleidatà Salvador Giné acaba de publicar un llibre sobre el tema.

Després de l’èxit de la primera temporada de la sèrie d’animació ‘Horaci, l’inuit’ a Televisió de Catalunya, ja estan en marxa el trenta-cinc capítols de la segona. Sis minuts d’animació demanen unes quantes setmanes de feina. Ens ho explica l’il·lustrador d’Alpicat Òscar Sarramia, ‘alma mater’ del projecte.