Les dificultats de viure en entorns rurals sense cobertura ni Internet

Més de cent municipis de Lleida ja tenen internet d’alta velocitat, i la resta en tindran en cinc anys. Aquest és el titular que es desprenia d’una enquesta de l’Àrea de Noves Tecnologies de la Diputació de Lleida als ajuntaments, informe que també deia que les zones més envellides i despoblades tenen menys accés a la xarxa, un factor que perjudica els pobles a l’hora d’aconseguir nous veïns mitjançant el teletreball i les possibilitats de desenvolupament econòmic. Amb una població de només 32 persones en un entorn despoblat, Corçà, al terme municipal d’Àger, compleix aquestes últimes condicions. Malgrat ser una de les portes d’entrada a un dels indrets més visitats de tot el territori lleidatà, el congost de Mont-rebei, Corçà no té, en diversos punts, ni cobertura. Un problema que passa en altres zones de condicions similars, en tot el territori lleidatà, des dels pobles de l’Urgell als nuclis de Tremp o de l’Alt Pirineu, i que és crític en un moment en què molts pobles i nuclis podrien començar un tímid procés de repoblament gràcies al confinament, el teletreball, i els canvis socials i conductuals que ens ha portat la pandèmia de la Covid.

En parlem amb la Maribel i el Jose, una parella que han arribat al nucli des de Lleida, en busca de la tranquil·litat que no han trobat a la ciutat. Mentre arreglen la casa que s’han comprat, han d’anar cada dia a Lleida perquè no poden teletreballar.

Maribel, heu deixat la ciutat, Lleida, per un poble del Prepirineu, Corçà, que pertany a Àger. Explica’ns el perquè d’aquest canvi.

El motiu principal d’aquest moviment és que volíem canviar d’aires i, sobretot, viure més tranquils. La vida a la ciutat ens era massa feixuga, massa estressant. El seu ritme endimoniat del dia a dia, de la rutina, ens havia arribat a saturar. Per això el nostre objectiu era el de marxar com més aviat millor de la ciutat i anar a viure en un poble.

Al més lluny possible?

Sí, però tenint en compte que a mi, per la necessitat de treballar, em convé tenir una proximitat amb Lleida. Lluny, però assequible. Sóc administrativa a la Fundació Esclerosi Múltiple de Lleida.

Anar a viure en un entorn rural sense ni tan sols cobertura és un inconvenient, però ens adaptarem al que tinguem, i gaudirem d’aquesta experiència

I et permet teletreballar?

Sí. Actualment vaig dos dies a la setmana a l’oficina, i la resta, teletreballo.

Serà el motiu principal per haver marxat de la ciutat, poder teletreballar des d’un indret tan idíl·lic i tranquil.

Doncs la veritat és que no. Per teletreballar he de baixar a Lleida, a casa del meu germà. M’hi instal·lo i puc teletreballar des d’allà. Teletreballo des de Lleida. Una estranya forma de teletreballar, sobretot tenint en compte que tinc la casa al Prepirineu.

I el teletreball no el pots fer des de Corçà?

No, hi ha un problema important de cobertura. No tenim connexió a internet. És per aquest motiu que el meu teletreball és entre cometes, ja que el puc fer, però m’he de moure igualment cada dia fins a Lleida. Tinc assumit que vivint a Corçà hauré de baixar cada dia a Lleida.

És un problema de cobertura o d’internet?

No tenim ni cobertura ni internet. Res, ni una línia al mòbil. Ni per fer un WhatsApp, ni per trucar.

I si us convé, per urgència, com us ho feu?

L’única possibilitat, avui, és baixar al centre del poble, a Corçà, i apropar-nos a l’antena. Llavors tenim una cobertura mínima que ens permet poder enviar missatges i fer alguna trucada curta. Però aquí a dalt la cobertura és dramàtica. No podem enviar ni un SMS. Estem totalment incomunicats.

Això ho sabíeu abans de venir a viure-hi?

Abans de venir vaig parlar amb diverses companyies, que ens asseguraven que al poble hi havia cobertura, i que això sí, no seria d’alta velocitat. Un cop vam arribar al poble vam vaure que no hi havia cap tipus de cobertura. Suposo que t’ho asseguren amb tanta vehemència perquè volen aconseguir un client més. Però no.

No us han ofert cap tipus de solució?

Sí, ens han ofert diverses opcions, com Internet Radio o WiMax, que són formes de rebre internet a través de microones i mitjançant antenes col·locades a casa. Però són solucions justes i poc efectives, que avui no contemplem. 

I llavors, com us plantegeu el vostre futur, sense cobertura?

Ens adaptarem al que faci falta. De moment no tenim cap connexió i això d’altra banda ens aporta un punt de tranquil·litat que ens surt més a compte que estar tot el dia enganxats al mòbil. En el futur aconseguirem tenir internet, no ho dubto, però de moment no ens suposa cap gran inconvenient. A nivell laboral, baixo cada dia a Lleida, tot i que m’agradaria poder treballar des de Corçà, sense moure’m.

Corçà pertany a Àger, poble gran que té bona connectivitat. Heu parlat amb l’ajuntament per mirar de buscar alguna solució?

És una via que encara no hem explorat, ja que fa tres setmanes que vivim aquí. Anirem a poc a poc, i si cal parlarem amb l’ajuntament, a veure si ens ofereix solucions.

Volíem marxar de la ciutat i d’uns ambients i ritmes massa ràpids. Això és un oasi de pau i tranquil·litat i ens permetrà obrir noves oportunitats

Tornem al canvi de ciutat per poble. Heu aprofitat el confinament i la pandèmia?

Doncs la pandèmia el que ha fet ha sigut endarrerir i ajornar el canvi! Anar a viure en un entorn rural és un projecte que feia més d’un any que teníem pensat i assumit. Volíem marxar de la ciutat i gaudir del camp. A més tenim gossos, que aquí campen lliures, i ens agrada passejar per la muntanya, cosa que aquí podem fer cada dia. Tenim ganes de gaudir aquesta experiència i de començar a fer coses que mai fins ara havíem fet, com fer un hort. Ara tenim una bona oportunitat.

I fareu desintoxicació tecnològica.

Sí, també. Però no és la raó principal, ni molt menys. Som usuaris d’internet com la resta de la gent, fent un ús normal, i sí que és cert que al final t’adones que fa vint minuts que mires una pantalla sense cap sentit, perdent el temps. Ho aprofitarem també en aquest sentit, però no és el motiu principal per aquest canvi. Això no treu que ens faria falta una connexió mínima per poder trucar i enviar missatges.

Aquí a dalt hi trobeu a faltar la relació social?

No, en realitat baixo a treballar i veig gent cada dia, si no és en reunions de teletreball, en plataformes. I aquí a dalt, malgrat que siguem pocs veïns, ens veiem cada dia. Hi ha bona relació.

I psicològicament com es porta?

Sincerament, fa tres setmanes que hi som i em noto molt millor. Estic més tranquil·la. El ritme de la ciutat m’altera molt i aquí no existeix. Això és un oasi de pau, i n’espremerem cada minut.