La Fita dels Tres Termes

En aquestes dates tan convulses, en què cada dia escoltem la necessitat de negociar, consensuar i arribar a acords entre països, comunitats i territoris, veiem que res és nou i que l’entesa i la preocupació per solventar els problemes o neguits que ens afecten amb la paraula ja ve de lluny. Qualsevol quina sigui la solució per no entrar en conflicte amb l’altri, doncs, és la millor de les alternatives. En aquest sentit, conta la gent més gran d’Almacelles que, temps era temps, quan la informació era més fàcil anar a buscar-la a la font directament que no pas esperar que t’arribés a través d’algú, els tres batlles que ens ocupen, el d’Almenar, el d’Alcampell i el d’Almacelles, es veien sovint obligats a parlar o a tractar assumptes que afectaven els seus veïns o les seves terres i interessos de manera conjunta i cara a cara. Era ben palès que sempre que hi havia un conflicte sobre una propietat, una heretat, una finca, una séquia, un cultiu, una llinda que afectava un veí d’algun d’aquests pobles i, de retruc, també es veia esquitxat algun altre del poble veí, tot eren problemes a l’hora de reunir-se a parlar un alcalde amb l’altre. No hi havia telèfon, el correu era lent i ineficient i tampoc es confiava gaire dels encàrrecs fets arribar a través de terceres persones. Fos com fos, tot eren excuses de mal pagador i mai li anava bé a un parlar amb l’altre, ni quedar per veure’s a l’ajuntament del poble contrari.

Un dia, farts d’aquesta situació, van arribar a un acord els tres alcaldes. Un cop al mes (alguns diuen que era el primer diumenge de cada mes al migdia), es reunirien en un lloc que fos de l’agrat de tothom, que estigués igual de lluny de cada poble i que fos neutral, sense que ningú se sentís pressionat per estar l’un a casa de l’altre. I així va ser com es va arribar a la determinació de fer aquestes reunions entre alcaldes en el punt exacte on s’ajuntaven els tres termes. Aquest punt era conegut com la Fita dels Tres Termes, perquè era on coincidien els límits territorials d’Almenar, Alcampell i Almacelles, i era assenyalat amb una gran fita de pedra, avui malauradament desapareguda.

Aquest indret, situat dins la partida del Piconill per la banda d’Almacelles, la del Fenollet per la banda d’Almenar i la partida de Bolós per la banda d’Alcampell; era relativament de fàcil accés en aquells anys ja que era travessada per una carrerada de certa importància. Sembla ser que les reunions es feien en un mas situat dalt d’un petit turó a tocar d’aquell punt tan estratègic. Encara avui, part d’aquest mas es conserva i se’l coneix com el Mas del Martí l’Alcampellano. No podia ser un lloc més encertat per mantenir la neutralitat requerida. Des d’aquest mas encimbellat, la vista es perd per tot el Pla de la Llitera i resulta fàcil veure gran part dels pobles i masos dels voltants, gaudint d’unes vistes impressionants que es perden, nord enllà, fins arribar a les serres prepirinenques. Fos com fos, aquestes reunions entre alcaldes es mantingueren fins ben entrats els anys trenta del segle XX, i en elles també hi arribarien a participar altres alcaldes de pobles propers com els de Tamarit, Altorricó o Albelda. Tractaven temes diversos: des de política fins als nous regs que es començaven a instal·lar. També hi havia lloc per parlar d’obres, problemes sobre propietats reclamades des de diferents municipis, infraestructures que calia compartir com a bons veïns… En definitiva, grans i petites decisions dels seus municipis respectius, que es prenien i es resolien a redós de la Fita dels Tres Termes i es garantia el seu acompliment amb una simple encaixada de mans.

Així era, mirant-se fit a fit, com els màxims representants de cadascun d’aquests pobles, amb la garantia i la confiança que es tornarien a veure de nou en aquell indret, resolien els seus conflictes on es creuaven els tres termes.