Un paradís ornitologic
Aran pera Natura publique eth libre ‘Audèths dera Val d’Aran’ ua invitacion a observar e protegir es audèths dera Val . Mès de 200 espècies d’audèths viuen en territòri ath long der an

Imatge d’un pudet europèu captada per ua des camères de fòtoparam. - ARAN PERA NATURA
Era Val d’Aran ei un territòri privilegiat entara observacion d’audèths. Se i pòden veir enquia 200 espècies diferentes ath long der an, entre es que conviuen audèths residents, migratòris e d’auti visitaires ocasionaus que trauèssen eth cèu aranés en sòn recorrut entre eth nòrd e eth sud deth continent. Quauques espècies qu’abans non i èren hèn nins ena zòna, e d’autes, adaptades a temperatures mès caudes, amplien era sua estada en territòri en auer trapat ena Val condicions optimes entà víuer. Aguesta riquesa ornitologica ei era qu’a inspirat eth nau libre Audèths dera Val d’Aran, ua guida illustrada recentaments publicada pera entitat ambientau Aran pera Natura. Era òbra combine divulgacion scientifica e creativitat artistica damb eth prètzhèt d’apropar eth coneishement sus es audèths a tot tipe de lectors.
Eth volum includís es 33 espècies d’aus que se pòden veir tot er an ena Val, damb tèxtes en aranés, catalan e castelhan, ath delà des nòms en eusquèra, francés, anglés e ena nomenclatura scientifica. Cada audèth ei acompanhat d’ua brèu ficha damb detalhs singulars sus eth sòn comportament, es lòcs a on se sòl trapar e es aliments que mingen, informacion que se complemente damb icònes visuaus qu’ajuden a reconéisher era sua dièta. Sara Arjò, ua des autores deth libre, explique qu’eth trabalh ei eth resultat d’ans d’investigacion bibliografica e d’estudi dirècte der entorn naturau. “Er objectiu ei qu’autant es escolans coma es adults poguen descorbir era grana varietat d’audèths qu’auem ena Val d’Aran e poguen apréner a guardar-les damb atencion”, senhale. Era publicacion tanben includís illustracions tà colorejar, pegasolets e còdis QR que permeten ampliar era informacion damb fotografies e materiaus addicionaus. Damb un perfil pedagogic, dedique un apartat a explicar coma installar minjadors en casa tà gaudir dera observacion mès d’apròp e aufrís conselhs practics entà evitar qu’es audèths poguen collisionar damb es veires des hièstres.
Audèths dera Val d’Aran se pòt aquerir en es libreries dera Val o a trauès d’Aran pera Natura. Eth projècte a estat possible gràcies ath supòrt dera Fondacion Siscoaran. Dempús d’ua prumèra presentacion en Vielha, eth libre se tornarà a presentar eth diuendres 21 de noveme ena Bibliotèca de Vielha, e eth dijaus 4 de deseme ena Bibliotèca de Salardú.
D
Camères de fòtoparam installades entà hèr seguiment dera poblacion de gat sauvatge ena Val an captat, per edart, ath pudet europèu (Mustela putorius) en dus lòcs diferenti deth territòri. Era trobalha arribe dus ans mès tard que se registrèsse era sua preséncia per prumèr viatge en miei sègle, en 2023, gràcies ath trabalh de volentaris d’Aran pera Natura, çò que confirme er assolidament d’aguesta espècia menaçada ena zòna. Es dus endrets a on s’a detectat ara bèstia compartissen ua caracteristica: son masses forestaus continues que connècten damb eth Pirenèu francés. Es camères, cedides ara entitat peth Zòo de Barcelona, s’installèren en marc deth projècte Felis, qu’estúdie es mesocarnivòrs de Catalonha.