Asseguren er accès tà Sant Joan de Toran tà evitar-ne eth collapse
Projècte de lèu 400.000 euros dempús de registrar diuèrses botassades de tèrra
Un des trams dera via sense proteccion laterau tà evitar queigudes. - AJUNTAMENT DE CANEJAN
Era Conselheria d’Agricultura dera Generalitat de Catalonha a trèt a licitacion era milhora dera unica via d’accès tàs nuclèus de Sant Joan de Toran, Porcingles e Pradet, en tèrme municipau de Canejan, un camin qu’enes darrèri ans s’a vist afectat per botassades de tèrra e que requerís ua intervencion que pogue garantir era sua seguretat estructurau e evitar quinsevolh risc de collapse.
Segontes eth baile dera poblacion de Canejan, Carlos Lastera, se tracte d’ua via de “fòrça circulacion”, pr’amor qu’ath delà des vesins que la transiten, l’empleguen tanben es servicis municipaus, equipes d’emergéncia e de manteniment e tanben servís de pas entath bestiar. Ath delà, en ostiu tanben absorbís eth transit de nombrosi toristes e talhs o restriccions estructuraus.
Es òbres, segontes explique eth madeish Carlos Lastera, non s’amiaràn a tèrme enquiath tresau trimèstre d’aguest an, quan acabe era sason toristica estivau, pr’amor que, segontes a concretat, “segurament i aurà talhs de circulacion”.
Segontes determine eth projècte d’aguesta òbra, era manca de manteniment, es condicions climatiques dera Val d’Aran e eth transit reïterat de veïculs pesanti an provocat afectacions enes murs de contencion existenti, que se refortiràn, pr’amor que ja presenten situacions de descauçament, desplaçament e collapse parciau en determinadi punts d’aguest endret, damb afectacion dirècta sus era estabilitat deth terren. Tanben s’an detectat irregularitats, horats, henerècles e deformacions en paviment, sistèmes de drenatge bloquejadi e manca de mesures de seguretat viau, especiaument en trams estreti, damb queigudes lateraus o sense elements de proteccion.
Totun, non ei prevista aué dia ua milhora integrau deth terren que, en tot cas, poderie èster abordada per Ajuntament de Canejan en fases posteriores, segontes destaque en projècte que se vò impulsar des deth consistòri.
Ath delà, ua part significativa des intervencions son laguens d’espacis protegidi, com eth Plan d’Espacis d’Interès Naturau e deth Hilat Natura 2000, çò qu’obligarà a adoptar solucions constructives compatibles damb es valors ambientaus e paisatgistics d’aguesta zòna plaçada en parçan deth Baish Aran.
