De l’al-Àndalus a la globalització: l’evolució de la cuina
La cuina tradicional ha passat de la riquesa andalusina a la uniformitat pagesa i, avui, a la fusió global de sabors
Cassola del segle XI, MN 2222. Pla d’Almatà (Balaguer).
La cuina musulmana és el resultat de les aportacions dels diferents grups que integraven la societat d’al-Àndalus. Les olors i els sabors barrejats eren molt importants. Es preferien els plats sòlids, molt ben cuinats i elaborats amb un cert temps de cocció.
La conquesta cristiana va comportar un canvi en els hàbits alimentaris, no només per la diferent tradició cultural, sinó perquè era una societat econòmicament agrària. L’explotació de grans àrees de conreu va suposar la transformació del paisatge i va fer perdre la varietat a la dieta de les classes baixes perquè els cereals es van convertir en el component bàsic.
Olla del segle XIV, MN 2744. Castell Formós (Balaguer).
A l’edat moderna es van introduir aliments tan importants a la nostra dieta com la patata, la tomata o el pebrot, procedents d’Amèrica. Malgrat això, durant els darrers segles, la cuina tradicional ha estat molt uniforme i amb poques variacions. És a partir de l’actualitat que amb la globalització la cuina ha esdevingut un punt de trobada de tradicions i cultures d’arreu del món, amb alguns productes i plats que han foragitat elements de la nostra cuina tradicional.
