Guardem les espatlles

El baluard del Rei és el més gran i alt dels quatre que hi ha al Castillo Principal; fou bastit bàsicament al segle XVII, si bé al segle XVIII s’afegiren més elements defensius. Al mig de la seva gran superfície crida l’atenció l’existència del que sembla simplement un munt de terra.

Tanmateix si ens hi fixem atentament, observem que el terrer té una forma allargassada i que divideix en dos parts la plataforma on eren els soldats amb els canons. Està bastit clarament sobre un gruixut mur de maçoneria d’uns dos metres d’alçada, a sobre del qual seguia la paret quatre metres més però emprant la tàpia com a material constructiu.

És ben evident que la conservació d’aquesta estructura no ha estat massa bona al llarg del temps, però si l’analitzem amb atenció resulta que és un element molt singular de l’arquitectura defensiva, ja que es tracta ni més ni menys que d’un espatller. Doncs sí, el mur que passa pel mig de bona part del baluard tenia com a finalitat salvar les espatlles, i el cos, d’aquells soldats que eren a un costat o l’altre en el cas de caure sobre el lloc algun projectil enemic.

Si no hi hagués aquesta protectora construcció, la metralla podria arribar a ferir tots els defensors del baluard, però al ser-hi solament afectarà la meitat, ja que l’espatller ho impedirà al no poder arribar al costat contrari d’on caigui la bomba.Aquest curiós element es va bastir al segle XIX, en plena guerra del Francès, quan ja l’artilleria havia assolit una considerable potència. Però ara bé el que és més bo: és l’únic espatller que es conserva a Catalunya! Per tant ens trobem davant d’una altra singularitat de les moltes que hi ha al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, lo nostre Castell de Lleida.