El congost de Mont-rebei reprèn la navegació després de dos anys d'afectació per la sequera

El congost de Mont-rebei és ja un clàssic de l’excursionisme a peu, una cita de turisme actiu cada any més concorreguda, però que reclama cames i pulmons reforçats a qui s’hi atreveix, perquè suposa caminar cinc o sis hores, entre anada i retorn. A sobre, val més no patir de vertigen, perquè alguns dels trams del sender que discorre a una altura considerable són bastant exposats, exempts de baranes. Sense entrar a considerar els efectes de la calor a l’època estival, sempre a tenir en compte en activitats físiques de llarga durada.

Hi ha una altra forma, diferent, fresca, descansada, familiar, tant o més agradable i satisfactòria, de recórrer aquell pas estret entre espadats calcaris del curs de la Noguera Ribagorçana, a la cua del pantà de Canelles, la superfície embassada més gran de Catalunya, que és per sota, vull dir ran de l’aigua, veient des de baix les eminents cingleres, a bord d’una de les embarcacions habilitades per poder circular en una reserva natural: tracció cent per cent elèctrica, sostenible, respectuosa amb el medi ambient i silenciosa, a velocitat màxima de cinc nusos, que no altera l’equilibri d’un entorn delicat. El nom de la petita nau d’una vintena de places, protegides per tendals del sol de migdia: Llúdriga de Mont-rebei. Noliejada cada dia, un cop al matí i un altre a la tarda, per l’empresa Àger Aventura’t (722614050, www.ageraventurat.com, on consultar horaris i preus), des de l’embarcador de Corçà, a un parell de quilòmetres d’aquest poblet de la vall d’Àger per pista asfaltada, que també proposa expedicions aquàtiques en catamarà a les espectaculars crestes rocalloses de Finestres, conegudes com la “Muralla xinesa”, lloguer de caiacs i rutes de trekking o 4x4.

Després de quasi dos anys sense portar-se a terme, per culpa de la sequera que havia reduït el cabal al mínim, des de fa unes setmanes pot emprendre’s de nou la navegació pel congost, passant per sota del refugi i les escales de Montfalcó, l’ermita de la Pertusa, les antigues mines de carbó o el pont penjant, en una riba i l’altra, a mesura que el pas es va estrenyent, que quan el riu baixa prou ple com ara pot ser travessat fins a l’embarcador de la Masieta, uns 9 km en total, cosa d’hora i mitja.

Abans o després d’emprendre la singladura en embarcació elèctrica o canoa de rems pel congost de Mont-rebei, podem restituir forces o hidratar-nos i descansar una estona a l’ombra d’un bosquet espès, asseguts tranquil·lament enmig de la majestuositat d’aquell solitari paratge rocallós i fluvial, al voltant d’una de les tauletes de plàstic servides des d’algun food truck de fusta plantat en el coster just per sobre de l’embarcador de Corçà, ideal per prendre un refresc o un cafè o també fer un mos ràpid: entrepans freds i calents, per exemple de llom amb formatge, hamburgueses, pizzes d’unes quantes classes, tapes diverses com olives farcides, patates braves o calamars, etc.