Jordi Balada: “Les xarxes són grans eines per a la creació i la producció musicals”

“Jo soc molt de col·laborar en tot, de buscar sinergies amb altra gent, bé a nivell personal o a través de les xarxes. Sempre busco complicitats, perquè a l’hora de crear és molt més enriquidor”, explica Jordi Balada Farré, de 29 anys, que a més de ser guardia urbà acaba el grau de Psicologia, fa un grau superior d’Higiènic Dental i manté un web com a model. Té més de 10.000 seguidors a les xarxes, on penja creacions musicals pròpies i interpretacions d’altres autors amb el nom de Korogo. Ha col·laborat amb músics dels Estats Units a través d’una plataforma d’intercanvi de serveis.

Ja té temps per fer tantes coses?

[Riu] És que sempre he estat una persona molt inquieta i quan una cosa m’agrada, doncs m’hi poso.

Ser a les xarxes fent música o mantenir un web com a model no li ha portat problemes al ser membre de la Guàrdia Urbana?

No, mai, cada cosa al seu lloc. Tot el que faig tinc molt clar que és a nivell estrictament privat. Amb les activitats musicals o de model tampoc en trec compensacions econòmiques. Tot plegat és un hobby; al cap i a la fi la música, d’una manera o una altra, m’ha acompanyat durant tota la meva vida. Si retrocedeixo en el temps crec que l’afició musical em ve de quan als quatre anys vaig començar a fer classes de violí i, de fet, crec que aquelles clases sempre les he portat amb mi.

Va participar en un videoclip de Ruth Lorenzo.

El món de la moda m’entusiasmava, igual que ara, de fet, però potser més quan era adolescent, així que vaig fer un curs de modelatge i a partir d’aquí un dia em van trucar per participar en aquest videoclip. Va estar molt bé. Va ser una experiència, però ara ja no tinc temps per dedicar-me a aquest vessant. He anat a algun càsting, però de vegades és difícil compaginar el món de la moda amb la feina.

Instagram, TikTok, Youtube o Sound Cloud són les plataformes on el podem trobar amb el nom de Korogo, per què aquest nom?

Korhogo (escrit amb aquesta hac després de l’erra que jo no em poso) és el nom de la població de la Costa d’Ivori on vaig néixer. Vaig posar-ho sense l’hac per no confondre la gent i pel copyright, però em va semblar interessant perquè també representa una part dels meus orígens

A la plataforma Sound Cloud és on té més seguidors.

Sí, a Sound Cloud (https://soundcloud.com/iamkorogo) en tinc 6.000, és la que més faig servir, tot i que no descuido les altres. Per exemple a Youtube m’he estrenat fa poc. Instagram també és una xarxa molt important per a mi.

Quan comença a produir, musicalment parlant?

M’hi vaig posar seriosament el 2011. Era una època en la qual ja tenia uns estalvis i vaig poder començar a posicionar-me en aquest món, això sí, després de diversos cursos

online

de producció, acompanyaments, etc. Les xarxes han estat vitals per potenciar el meu vessant musical.

La interactivitat és, doncs, un factor clau?

Evidentment. A les xarxes sempre busques aquest retorn, aquest

feedback

amb els seguidors. Saber l’opinió del que he creat o interpretat és molt important per a mi.

De quina producció musical se sent més satisfet?

Segurament de

Black Power

, em sento molt identificat amb aquest peça, de caire social. De moment les crítiques que he rebut són bones i no he tingut

feedbacks

negatius [riu].

Vostè utilitza una plataforma d’intercanvi de serveis que es diu Fiverr...

Sí, ha estat vital per a tot el que he fet fins ara dins de la música. Fiverr és una plataforma d’intercanvi de serveis, en aquest cas musicals. La vaig descobrir ja fa temps i un cop he pogut formar un equip n’estic súper content.

I com funciona?

Doncs, un cop vaig poder formar un equipet de confiança, el que fem és un treball conjunt. Jo, per exemple, faig la part instrumental, l’estructuro , componc i faig la meva part de la lletra i després els ho passo a ells, que són tres, i els dono la capacitat perquè puguin decidir on volen cantar. Ells graven la seva part, després les cohesionem per tal que tinguin una lògica i un sentit i la mescla final la faig jo a casa. La part final és quan passo el treball al tècnic de so perquè ho acabi de polir tot plegat. Tot es fa via xarxa.

I aquest equip des d’on treballa?

Tots tres són als Estats Units. El Tay Edwards és de Carolina del Nord; l’Slim Spitta, de Texas, i King Mariano, d’Atlanta. Pensa que ni ens coneixem, però els quatre plegats fem molt bona feina i la veritat és que són genials. A banda hi ha els tècnis de so amb els quals hem treballat: Xasqui Ten, Fran Artero i Hill.

Deuen tenir tots uns bons equips!

Jo ara tinc tres guitarres, la clàssica, l’acústica i l’elèctrica. També tinc el baix elèctric i, esclar, el micro. Fa poc, per poder gravar jo mateix els vídeos em vaig comprar una

Blackmagic

i per acabar-ho d’editar tinc un Da Vinci, que és fantàstic.