Krregades de Romanços: “Si es perden cançons és per la deixadesa institucional”

Raquel Garcia, Montserrat Canela i Montse Nicuesa són tres dones a les quals els agrada cantar cançons tradicionals a cappella i que sovint s’acompanyen d’instruments de percussió de mà, d’un violí i d’un acordió diatònic. Des dels seus inicis l’any 2010, Krregades de Romanços, el nom de la seua formació musical, ha treballat per recuperar cançons i romanços en l’oblit centrantse principalment en melodies lleidatanes, des del pla fins al Pirineu, per retornar-les a la vida, sempre respectant la melodia original.

Divulgar la gran tasca que han fet els recol ·lectors i les recol ·lectores de música de tradició oral, aquest és l’objectiu del grup lleidatà Krregades de Romanços, que enguany han presentat el primer CD, un treball cuinat a foc lent amb una selecció de quinze temes que les ha acompanyat en els més de deu anys que fa que existeixen com a grup. Quinze temes recollits durant el segle XX de la tradició oral.

Què les va portar a crear Krregades de Romanços?

El grup va néixer amb l’objectiu de cantar música de tradició oral de tot el territori de parla catalana, però després es va veure que Lleida era un territori verge a nivell de música tradicional. No hi havia cap grup que fes aquesta tasca, era un interès que teníem per al nostre patrimoni. A més, vàrem pensar que calia ampliar el radi de coneixement de cançó tradicional de la gent amb la fi que no es cantessin sempre les mateixes cançons. És a dir, tornar a Lleida les cançons perquè la gent les tingui i les pugui cantar.

D’on beuen al moment de recuperar la música que interpreten?

Principalment bevem de L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una recol·lecció de cançons de tradició oral que es va començar a fer el 1921 perquè no es perdés aquest patrimoni. També dels volums A peu pels camins del cançoner, l’edició dels treballs de camp que Artur Blasco va començar l’any 1965, i que encara duu a terme avui dia, sobre la cançó de tradició oral en l’àmbit del Pirineu. També tenim algun altre cançoner com a font. Abans eren els mossens els que s’encarregaven de recollir la tradició oral.

Segueixen algun criteri o fil conductor en el seu disc KR 3.0?

Acostumen a ser cançons amb temàtica que parlin de dones o cantades per dones: cançons de bressol, cançons de pandero...

Amb quines dificultats es troben a l’hora de crear música?

Ho treballem sempre de manera conjunta. És un procés molt creatiu i enriquidor. Les cançons estan harmonitzades pel grup de manera intuïtiva. L’harmonia segueix la intencionalitat del text. Si hi ha alguna cançó que té un final feliç, no l’acabarem depèn de quina manera. Intentem sobretot cantar el que s’ha recollit tal com estigui. La idea és ser al més fidels possibles al text i a la música, i el que està modernitzat són les harmonitzacions. En definitiva, intentem posar a l’escenari un producte audible al segle XXI mantenint la melodia i els textos de començaments del segle XX. Fem el que sabem fer: cantar a veus, tocar instruments de percussió de mà, l’acordió diatònic i el violí.

S’han plantejat mai incorporar una veu masculina al grup?

No. Si ho féssim seria a mode de col·laboració com ja hem fet en el nostre cedé. Les percussions del primer tema les ha tocat en Pere Oliver, un geni percussionista de Tarragona. Incorporar una veu masculina significaria haver de tornar a arranjar tots els temes i donar un tomb al grup.

De cançons més antigues, n’heu trobat?

Sí, hi ha cançoners molt més antics que aquests. El que passa és que el rigor d’aquests és menor. Però sí, al concert de presentació del CD cantem una cançó de pandero recollida per Valeri Serra i Boldú, folklorista de Castellserà, que va ser publicada l’any 1907. Podríem, si volguéssim, cantar cançó recollida a finals del segle XIX, però no ens hi hem posat perquè l’obra del cançoner popular és més rigorosa i més fidel.

Queden moltes cançons per descobrir?

L’obra del cançoner té les més selectes. Nosaltres posem veu a cançons que no són tan conegudes per tornar-les al poble. Volem que la gent les pugui arribar a cantar. Al nostre web hem penjat els àudios a una sola veu per tal que la gent les pugui recuperar.

N’hi ha que es perdran?

Es perdran sempre que les institucions deixin que es perdin. Catalunya té un patrimoni musical immaterial que no ens l’acabem. El que estem fent nosaltres és una gota d’aigua enmig d’un immens oceà. Si les institucions volguessin es podria fer molta feina en aquest sentit. Es pot quedar recollit en un cançoner escrit o bé es pot fer la catalogació, difusió, impressió i tot el que faci falta per donar-ho a conèixer com a país. Falta que les institucions facin un projecte a gran escala per veure què volen fer amb L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Hi ha més grups que fan coses com el que fem nosaltres arreu de Catalunya, però nosaltres ens hem centrat en les comarques de Lleida.

Com a grup rebeu algun tipus de suport d’ajuntaments, consells comarcals, Generalitat o d’altres institucions...?

No estem subvencionades ni rebem suport com a grup, però quan hem fet algun projecte concret, com Infantília, una iniciativa dirigida a la canalla que vam presentar abans de la pandèmia, algunes institucions ens l’han comprat.

KR 3.0 és un disc de quilòmetre zero.

KR 3.0 és un disc cuinat a foc lent. És un recull de quinze temes que han acompanyat el grup durant aquests deu anys. L’enregistrament el vam fer amb el David Pradas, que és de Castellserà; les aquarel·les són d’una artista lleidatana, Enriqueta Vendrell, i els temes són tots recollits a Ponent. El llibret és molt rigorós, hi ha totes les cançons anotades, on estan recollides, en quin any, on les podem trobar, quina font... Volem transmetre que s’ha de ser fidel a les fonts. Hi ha cançó de bressol, cançó de pandero, romanços, cançó de picaresca... Interpretades a cappella i amb instruments. No tenim ni productor ni ningú que ens digui com fer les coses. A més, durant els concerts cuidem la posada en escena, mirem el vestuari per anar conjuntades, entre altres aspectes.

Creieu que en un futur algú pot seguir la vostra tasca?

Com que la nostra característica principal és que anem a les fonts i en cada concert en parlem, expliquem què és L’Obra del Cançoner Popular, la tasca que els mossens feien antigament per recopilar la cançó de tradició oral... En resum, fem aquesta tasca de divulgació de les fonts. És relativament difícil que hi hagi algú que segueixi aquest model, que expliqui el què, el qui i el com. Nosaltres volem que la gent aprengui. Per vocació la nostra missió és divulgar patrimoni immaterial i musical. Això és una feina que avui en dia no es porta. És una feina d’hores de recerca, lenta... una cosa artesanal feta amb carinyo i amor i cuinada a foc lent, i avui en dia es porta la Thermomix. Quan hi hagi algú amb ganes de fer el que fem nosaltres, sortiran grups que facin la feina que fem nosaltres. No tenim pressa, fins als deu anys dels onze que tenim com a grup no hem tret un CD. Ens hem esperat a tenir un producte bonic, temps, ganes i energia. Podríem dir que fem més aviat slow-sing. El concert que estem fent ara té de títol De l’oblit a l’escenari.