Trump i Neró

Ahir a la nit parlant amb uns amics em va començar a caure una llàgrima”, em comenta el meu amic Brandon des de Saint Louis. Aquesta ciutat de Missouri en els últims dies s’ha fet coneguda mundialment per una imatge que no ha deixat indiferent a ningú: la d’una parella amb metralladora i pistola en mà, talment Bonnie & Clyde versió republicana, que va sortir al carrer per protegir la seva mansió d’una manifestació pacífica del moviment

Black Lives Matter

. “Pensar que aquests senyors blancs, amb diners i amb connexions puguin sortir lliurement al carrer armats fins a les dents em glaça la sang. I més si ho comparo amb el que li va passar a en Tamir Rice, un nen afroamericà de 12 anys que va ser assassinat per la policia de Cleveland mentre jugava amb una pistola de plàstic”. En Brandon, que està acabant els seus estudis de literatura a una universitat prestigiosa, em diu que es nega a commemorar el dia de la independència. “No hi ha res a celebrar en aquest país de merda”.

Els Estats Units estan vivint uns dels mesos més convulsos de la seva història. A la crisi sanitària del coronavirus, que s’ha descontrolat per complet a causa d’una administració incompetent i per la supremacia de la llibertat individual

versus

les imposicions governamentals hi hem de sumar l’esclat del moviment del Black Lives Matter arran de la mort de George Floyd. Si a aquest context d’extrema inestabilitat hi afegim unes eleccions presidencials que se celebraran el pròxim mes de novembre ens dona, com a resultat final, una recepta per al desastre.

Donald Trump va arribar a la Casa Blanca prometent que faria “Amèrica gran un altre cop”. Posicionant-se com l’antiestablishment davant d’una Hillary Clinton que representava l’oligarquia política americana va proclamar que netejaria Washington de corrupció. Quatre anys després, Amèrica no ha recuperat el llustre perdut i la corrupció en lloc d’haver-se acabat va començar el mateix dia de la inauguració amb un escàndol de donacions irregulars que s’està investigant i que se sumarà a la desena de casos d’unes suposades corrupteles que impliquen tan el president com el seu cercle de familiars.

És impossible no pensar amb l’emperador Neró quan un analitza el que està succeint als Estats Units. Casualitats de la vida, tal dia com avui, un 19 de juliol de l’any 64, va començar un incendi que destruiria Roma. Molts historiadors han comparat Joseph McCarthy amb Neró per la seva croada en contra dels comunistes en els anys cinquanta però crec que Trump té molts números per substituir-lo. Amèrica crema, més de 50.000 americans (avui dia) s’estan infectant diàriament pel coronovarius mentre el seu president piula sobre l’audiència d’una roda de premsa que s’ha retransmès en directe o mentre es fa una fotografia amb una Bíblia al revés després d’haver gasejat uns manifestants que es concentraven pacíficament en l’exterior d’una església. El país crema i el seu màxim mandatari només pensa en el seu ego. La tragèdia màxima.