Lorca i el mite
La propera matinada, ara farà noranta anys, van assassinar Federico García Lorca. Gairebé un segle, i encara no sabem del cert on va ser soterrat. Vivim en un estat on passen aquestes coses. La mort de Lorca i el barranc de Víznar formen part de la construcció d’una mena de mite, el mite Federico, que ha acabat eclipsant la figura de l’escriptor i de l’intel·lectual. Si féssim avui una enquesta entre joves estudiants –i potser no tan joves– sobre les raons del crim, és probable que la majoria contestés: “per homosexual”. I en part és veritat, però no és, ni de bon tros, tota la veritat.
Potser per una qüestió reivindicativa o potser –i a la vegada– per combatre els anys d’obscurantisme franquista, de la Transició ençà, l’homosexualitat de Lorca ha traspassat l’àmbit del que hauria d’haver estat un tema secundari o menor per erigir-se en l’atribut més singular de la seua personalitat literària.
No és estrany, per exemple, que a La bola negra, la pel·lícula que s’acabava d’estrenar al voltant del poeta andalús, els directors, els Javis, continuïn posant l’accent en l’orientació sexual de l’artista. Entre altres raons –algunes segurament comercials– s’arriba a la construcció del mite perquè bona part de la crítica literària ha utilitzat l’homosexualitat per explicar, fins i tot justificar, la vida i l’obra del poeta.
En canvi, onze mesos abans que no el matessin, quan Lorca arriba a Barcelona per a la representació de Yerma, la seua orientació sexual no té cap valor literari. El públic –majoritàriament obrer– que assisteix a l’homenatge-recital que organitza l’Ateneu Enciclopèdic Popular per commemorar els Fets d’Octubre de 1934 no desborda la sala del teatre cercant el mite Federico, el poeta homosexual, sinó que vol veure el poeta García Lorca o, en tot cas, el “poeta del poble”. Per això aplaudeix de valent quan sent el Romance de la Guardia Civil i Margarita Xirgu surt embolcallada amb la bandera de la República. A la Barcelona de 1935 l’homosexualitat no cotitza en els rànquings de la popularitat. Hi cotitza la bona poesia i el compromís polític.
La matinada del 18 d’agost de 1936, els assassins de Lorca no volien pelar només un maricón rojo sinó l’escriptor probablement més popular i més influent de l’Espanya republicana. Un símbol de la llibertat. Cal no oblidar-ho.