A2 Amish
Hem anat a viure a un altre lloc. Ara vivim a l’A2. Les amistoses, casolanes i domèstiques obres que van començar el passat agost estan molt a gust i no han marxat. Hi ha un carril tallat en els dos sentits i així passes molt temps amb la família. Eduques millor els nens. Pots conèixer gent. Fas amics. Fins i tot negocis. He vist enamoraments de cine. I fundar dinasties. I grans converses d’erudició nuclear sobre si els rovellons són millor a la brasa o a la paella, però ara som tanta gent vivint a l’A2 que fins i tot hi ha una sectorial per l’Alliberament del Rovelló Com a Ésser Viu No Menjable. La vida ens ha canviat des que ens facilita aquest coworking, coliving, conciliació... Aquest collons que bé vivim!
L’A2 és una de les majors vergonyes d’aquest país i d’aquest món i del més enllà (hi ha marcians que ja no volen venir a la Terra per aquesta via). Us queixeu de Rodalies i això és Llunyanies al cub infinit. Dècades així. Això no té nom ni el vol. No podem explicar el que és aquesta carretera letal. Accidental, mal feta, ofensiva, irrespectuosa, perillosa... I ara sumeu-hi: col·lapsada. L’A2 ja és una ronda litoral o de dalt d’aquest poble que es diu Barcelona. No només fa vomitar com un detritus deconstruït: és que ja no hi cap ni una agulla invisible. Carretera paralitzada, aturada, saturada. Catalunya està congelada com un lluç d’oferta: l’A2, Rodalies, l’AP7, la C-32, l’F-45, l’O-12, les neurones, les arengades amb samfaina... Tot això només pot voler dir una cosa i ve de lluny.
Volen que tot Catalunya acabi sent constituïda com a comunitats Amish. Tots aïllats, tancats. Sense comunicació. Autosuficients. Auto tot. De fet és una gran idea perquè els Amish tenen resolts els problemes més roents que hi ha avui el planeta: la vivenda, l’energia, els aliments, el transport, els diners... Tots ja vivim fora del món mentre anem resant i resant fins que l’adveniment del setè dia, o del vuitè, o el plistocè, o el diluvi universal, o una explosió atòmica arribi i ens arregli aquest país d’una santa vegada. Perquè només volem anar a treballar, a estudiar, a veure, a viure... Només era això. Nosaltres no érem d’eixe món, però avui ja ho som: Amish 2 (A2).
