Eclipse Pere III
El meu eclipsi era l’Eclipse del carrer Pere III. No s’ha vist res igual. Va ser el pub que movia la nit del Balaguer dels vuitanta i els primers noranta. Per mainstream, heterogeni, polièdric, aiguabarreig, bigarrat, calidoscòpic, polimòrfic, allioli, amanida, bufet lliure… A l’Eclipse hi érem tots. O ens ho pensàvem. Encara us veig. Tots alhora i a l’hora.
L’Eclipse va ser l’altra església. Aquella porta de vitralls ja no duia a missa: portava al cel i a l’infern en un mateix lloc. El bé i el mal. L’ahir i el demà. Déu és un pub i aquí fa la síntesi. El tot en un local petit, però suficient, just, ideal per saber que la vida pot ser infinita. Tot era una aparició de permutacions, combinacions, variacions, alteracions, dislocacions…
L’Eclipse de dins i de fora. El de la negror i el de la llum. El del sol i el de la lluna. Encara ens veig ara. Esperant el tot i el no-res. Davant l’abeurador pels ulls. Aquella filera inacabable de ciclomotors, motos i alguna bicicleta de neorealisme surrealista. Aparcades com cavalls salvatges assedegats a punt de sortir esbojarrades cap a qualsevol camí d’estones. Aquelles xiquetes de préssec d’agost a punt de caure de l’arbre entrant i sortint. Aquelles rialles de síndria de tothom. Aquell tot era possible. Aquell American Graffiti a la lleidatana way of life. Aquell horitzó perfectament col·locat. Els raigs de sol pentinant i les ombres eixugant. I la lluna caient a la copa. El terròs de gel. Desfent-se. I la nit un darrer glop. Un final llarguíssim que semblava no acabar mai.
Aquell Eclipse no va durar segons: va durar anys i panys. L’Eclipse ens va anunciar, sense veure-ho aleshores, sense saber-ho, olorar-ho, el que ens passaria als noranta, als dos mil… Al futur. Tota aquella generació de xiquets i xiquetes vivíem allà: som d’allà. Som fills de la nit i del dia, d’aquelles clarors i foscors, d’aquell Eclipse, d’aquells Eclipses. D’aquells fenòmens astronòmics existencials: siderals i terrenals.
A mi l’eclipsi aquest d’ara, plin! Tant me fa. Tant em fum, em fot, em refot. És una broma, un passatemps, pipes. Api pel poble. Aquest eclipsi no farà res per nosaltres. Perquè el que ens va canviar la vida per sempre més va ser l’Eclipse.