El Metro de l’Urgell
Fa anys vaig entrevistar un senyor que era xòfer de trens. Quan baixava de la locomotora corria cap a casa i es posava a conduir més trens. Tenia una habitació amb una xarxa com un país. Aquells ferrocarrils mai s’espatllaven i sempre arribaven a l’hora.
Els volats del modelisme ferroviari ho saben tot. Et parlen, sense parar de fer xuc-xuc, de línies passades, presents, futures, malaguanyades, errònies, imaginades, projectades, quimèriques, utòpiques... Estan fets de ferro colat. Són éssers via fèrria. Tot ho connecten. I sense perdre de vista els seus combois, aquell conductor em va fer saltar amb paraules al trenet de Menàrguens.
Línia Mollerussa-Balaguer. Inaugurada el 1905 i tancada el 1951. 18 quilòmetres, 8 estacions, 2 ramals. Si es va fer és perquè hi havia la Sucrera de Menàrguens. Aquella fàbrica única que havia d’inundar d’un primer or dolç mig món: la remolatxa sucrera. El gran Urgell (Noguera, Urgell, Segrià, Garrigues i fins a la Franja) era un jardí de bledes-raves assolellades i ensucrades. A “el trenquet” hi anaven persones, però més plantes. Ara fa un segle, l’11 de novembre de 1926 arribaven a Mollerussa els primers vagons carregats de remolatxa amb destinació a Menàrguens. Va ser el millor any de color herbaci diners. Després tot va anar avançant cap a via morta. Els cereals van ser el nou or i les persones començaven a olorar el fum del seu destí amb motos i cotxes. Hem perdut el tren. Aquest i tots.
Ara que no va cap tren, ni d’alta, mitjana, baixa, o velocitat tortuga coixa i bòrnia. Ara que... per què no ressuscitar el trenet de Menàrguens? Seria el Metro de l’Urgell. Aquest gran Urgell històric i real que ja és un DF. Trenets de Mollerussa a Balaguer, però també a Cervera, Tàrrega, Borges... Tota una xarxa. Una teranyina a lo Spiderman ferroviari. Ens cal un remolatxa metropolità. Un cereal exprés. Una via fruitera. Algú riurà. Com si fos una pensada d’un pirat addicte al modelisme de trens. Una anada d’olla del comando tut-tut. Però avui (i demà) que rodalies és (i serà) llunyanies només lo proper farà anar lluny i serà veloç. El món no es farà gran: es farà petit. I tots viurem en una maqueta, però que arribarà a l’hora i a lloc.
