Microcol·lapse(s)
La ciutat de Los Angeles s’ha convertit en una autèntica revolta en els darrers dies. Mentre la ciutadania denuncia les ràtzies contra migrants per part de la Casa Blanca, el governador de Califòrnia, Gavin Newsom, acusa el president Donald Trump de fomentar el caos per treure’n profit polític. I és que la reacció de Trump –desplegar l’exèrcit per reprimir les protestes contra les seves pròpies polítiques, i fer-ho sense el consentiment ni de l’alcaldessa ni del governador de Califòrnia– no és per a menys.
Tanmateix, aquestes protestes són l’expressió viva d’un poble que clama i que planta cara, posant sobre la taula les necessitats del col·lectiu migrant –unes necessitats que, en realitat, afecten el conjunt de la societat i no poden entendre’s com a fenòmens aïllats. En els darrers anys, els fluxos migratoris no han fet més que augmentar, i tot indica que aquesta tendència continuarà. Les causes són diverses, però n’hi ha dues de fonamentals: les persones que marxen forçades pel canvi climàtic i les que ho fan cercant un horitzó econòmic i vital més digne, amb l’esperança de trobar al Nord Global allò que els ha estat espoliat al seu lloc d’origen. Tanmateix, és qüestió de temps que el paradigma Nord-Sud es desdibuixi, perquè els efectes del canvi climàtic (onades de calor, inundacions costaneres, fenòmens extrems) acabaran arribant arreu. I el mateix passarà amb el capitalisme, que seguirà erosionant “aquí i allà”.
En aquest context, Trump té un objectiu molt clar: netejar –amb tot el pes que exerceix aquesta paraula– els EUA de migració. Però en un món globalitzat i cada vegada més homogeni, aquest moviment és autodestructiu. És autodestructiu perquè només és qüestió de temps que tothom (Nord i Sud) hàgim de fer front als mateixos problemes. Aquest microcol·lapse que avui es viu a L.A. –caracteritzat per confinaments nocturns i aldarulls diürns entre la ciutadania i l’exèrcit– és un de tants per arribar. Hem començat a (con)viure amb talls de subministrament i pandèmies, i ben aviat haurem d’assumir gairebé amb tota probabilitat tocs de queda o horaris restringits per temperatures extremes. Els microcol·lapses se succeiran. I l’única sortida que tindrem davant d’això és ideològica i profundament radical: activar l’autonomia, el despertar de la consciència col·lectiva i en cadascú: podrem?
