Error i fracàs

Aquests dos termes sempre van de bracet? Depèn de tu, de la manera com gestionis els errors, allò que no ha resultat com esperaves o desitjaves. Edison va dir sobre els seus experiments fallits: “No he fracassat deu mil vegades, he descobert amb èxit deu mil maneres en les quals no funciona”. Cada intent fallit pot ser viscut com un fracàs si no afrontes la situació i no n’aprens res. Si no et responsabilitzes de l’error, si l’atribueixes als altres, al món o a la mala sort, certament ho viuràs com un fracàs. Per tant, un error, o molts, no et converteixen en un fracassat. Només tu i la manera com ho afrontes determinen si acabes en el pou del fracàs.És esperançador saber que error i fracàs no són un tàndem indeslligable. Error no és sinònim de fracàs i podem aprendre a afrontar els errors de manera positiva, afrontant-los en clau d’aprenentatge. Aprendre estratègies d’afrontament davant els imprevistos, errors, contratemps o infortunis és un gran recurs que val la pena adquirir per fer més adaptatiu el nostre bagatge mental.L’error és una part normal, esperable i inevitable de la vida. Qui no ha pronunciat mai afirmacions com aquestes per verbalitzar els seus errors i els sentiments que li han generat?“He fracassat en el meu negoci”, “he fracassat en el meu matrimoni”, “aquesta inversió va ser un error”, “em vaig equivocar amb l’educació dels meus fills”, “això ho hauria d’haver fet diferent”, “m’he quedat sense feina, soc un fracassat”.En totes aquestes expressions hi ha un denominador comú: les coses no han sortit com esperàvem o ens havíem imaginat i ens han –o ens hem– suspès.La vida és imprevisible –està farcida d’obstacles i dificultats– i nosaltres no som infal·libles.

Quan fa unes setmanes us parlava de la resiliència, subratllava la importància de l’afrontament positiu davant les adversitats. En la percepció del fracàs succeeix el mateix. Puc haver-me equivocat? Sí, un munt de vegades. Però cal comprendre que hom fa el que pot amb les circumstàncies i recursos d’aquell moment. El que és crucial és que puc aprendre dels errors. La vida és un aprenentatge constant, sovint per assaig i error. Quantes vegades un nen s’equivoca fins que aprèn a sumar, a restar i a resoldre cada vegada operacions més complexes? I això no significa que sigui un fracassat o un negat, sinó que està aprenent.El problema és que actualment vivim immersos en una cultura de l’èxit. A les xarxes socials només apareixen exemples d’èxit. Allí no es mostra la història de fracassos que hi ha darrere d’una vida exitosa o bonica. Això fa que cada vegada tinguem menys tolerància a l’error. Però l’èxit mai s’assoleix passant de puntetes per la vida sinó encaixant els errors, reestructurant-se, aprenent, aixecant-se després de cada intent fallit, creixent i avançant. No parant mai d’intentar-ho. Perquè el fracàs no és equivocar-se, sinó no aprendre, rendir-se o mantenir-se en l’statu quo per por de fracassar. Perquè el fracàs no és caure sinó quedar-se prostrat retroalimentant pensaments negatius i invalidants sobre un mateix i sobre el món.Els errors amaguen un tresor que depèn de nosaltres. Si aprenem d’ells el trobem i ens autopreservem de convertir-nos en uns fracassats.Si volem alliberar-nos del risc de sentir-nos uns fracassats cal que: definim bé què significa per a nosaltres l’èxit; i aprenguem estratègies per créixer a partir dels errors.