La jubilació

Molts són els que en diversos moments de la seva vida laboral han somniat amb el dia en què, per fi, seran lliures: d’horaris, normes, rutines o d’obeir un superior. Han somniat amb tot el que faran quan arribi l’esperat moment: viatjar, dormir fins tard, passar més temps amb els fills o nets...

I quan arriba el gran moment, ple de grans expectatives, somnis i il·lusions, és com un amor a primera vista: els primers dies, quina meravella! Unes vacances sense fi! Però...No tot són flors i violes en un procés de jubilació. De fet, 1 de cada 3 persones, sobretot homes, experimenten símptomes depressius postjubilació. Es lleven al matí i comencen a rumiar: “¿I què faig ara?”, “Tinc tot el dia buit”, “Tot el que vaig imaginar que faria no ho faig...”, “Tothom té la vida muntada, tots estan ocupats”, “Ja no soc el Sr. tal, ¿qui soc, ara?”, “M’he fet gran...”.Efectivament, jubilar-se és un esdeveniment de primer ordre com casar-se, divorciar-se o ser pares perquè implica un canvi radical en l’estil de vida diari (hàbits, rutines i organització) i en la identitat (ja no soc doctor, enginyer o professor). Implica cert procés de dol, ja que comporta la pèrdua del vincle personal amb el món laboral. També implica una pèrdua d’encaix social, ja que hom es veu desocupat enmig d’una multitud amb la vida organitzada i ocupada. Aquesta sensació es veu intensificada si la salut no és bona, si no existeix una constel·lació familiar sòlida o si hom està sol i no té algunes bones amistats. En aquests casos hom pot experimentar amb més probabilitat sentiments de soledat, tristesa, desorientació, buidor i inutilitat. Aquests símptomes poden anar acompanyats per insomni, anhedonia, abúlia i apatia.Què podem fer per prevenir o contrarestar tot això?Es recomana, ja abans de la jubilació, iniciar un procés gradual de reinterpretació de la vida i redefinició de rols. Com sempre dic, l’afrontament cognitiu és crucial. Acompanyar i dirigir el diàleg intern de forma resilient i optimista.En segon lloc, es recomana començar a explorar activitats individuals o grupals que ens agradin, que ens possibilitin continuar aprenent coses noves i/o que fomentin les relacions amb altres persones: tallers de cuina, costura, informàtica, caminades i/o cuidar-se amb un pla que inclogui rutines definides d’exercici físic, dieta, oci i descans.També hi ajuda reestructurar el dia. Malgrat que la llibertat total ens sembli atractiva al començament, la realitat és que necessitem un mínim de rutines diàries: una hora de llevar-se, alguna activitat a l’aire lliure durant el matí, anar a comprar el pa o a fer el cafè, dinar a una hora determinada, la migdiada, una sèrie abans de dormir, per posar un exemple. Evidentment, cadascú ha de construir les seves rutines.Una altra recomanació és dur a terme alguna activitat que ens faci sentir útils: col·laborar amb alguna activitat de voluntariat o ajudar els fills en la mesura que es pugui, per posar-ne algun exemple.Hi vull afegir un darrer consell, a títol personal:apropar-se a la família, reforçar vincles amb els teus, cultivar-se, treballar l’espiritualitat, abraçar, besar i continuar estimant i deixant-se estimar més que mai.