Profecia autocomplerta i efecte Pigmalió

La profecia autocomplerta és el fenomen psicològic pel qual les creences que una persona té sobre si mateixa –sovint fruit d’etiquetes i expectatives frustrades, especialment en edats vulnerables– acaben modelant la seva conducta fins al punt de validar-les. Vegem-ho amb un exemple pràctic: un individu creu que no és prou vàlid o que no és capaç de fer alguna cosa tot sol. Els pensaments associats a aquesta creença generen emocions com ansietat, bloqueig, por o apatia.

Aquestes emocions activen les hormones i els neurotransmissors propis del sistema de defensa, fugida i autoprotecció del sistema nerviós simpàtic.

Aquest estat emocional i fisiològic modula la conducta, que esdevé més inhibida, temorosa, menys genuïna i menys proactiva; en definitiva, menys adaptativa i per sota del seu potencial real.

Aquesta manera d’actuar, amb molta probabilitat, el conduirà a no assolir bona part dels objectius que es proposi i, en conseqüència, acabarà confirmant la profecia dictada per les seves creences. La profecia s’haurà autocomplert i, alhora, haurà reforçat les creences de base.

Com hem vist, una profecia comença amb un pensament o una creença que influeix en el comportament de l’individu fins a portar-lo a la seva pròpia confirmació.

Aquest fenomen pot limitar el creixement personal i el desenvolupament del potencial individual. Per això és especialment important, quan detectem que la profecia autocomplerta està en acció, revisar el nostre sistema de creences, els patrons de pensament i el diàleg intern que condicionen la nostra conducta. Aquesta revisió permet identificar creences desadaptatives, invalidants o incapacitants i iniciar un treball conscient per modificar-les.

Però, què podem fer quan detectem aquest fenomen? Encara més: el podem utilitzar a favor nostre?

La resposta és sí. És el que s’anomena efecte Pigmalió.

L’efecte Pigmalió és un fenomen psicològic que funciona de manera similar, però en sentit contrari. Consisteix a substituir una creença, etiqueta o expectativa negativa per una altra de més realista (o optimista), objectiva (o empoderadora) i adaptativa (o funcional). Tot i que sovint pot requerir ajuda professional, quan una persona comença a veure’s de manera diferent, també comença a percebre la realitat des d’una perspectiva més positiva i possibilitadora: detecta més oportunitats, es focalitza en els èxits i en les pròpies potencialitats més que no pas en els fracassos o les mancances.

Aquesta nova dinàmica afavoreix un funcionament cerebral més serè, òptim, proactiu i resilient. Com a conseqüència, la conducta tindrà més probabilitats d’èxit i generarà més oportunitats de millora, aprenentatge i creixement personal. Un altre exemple ens ajudarà a entendre-ho millor: un alumne que sempre ha estat etiquetat com a “mal estudiant” o “poc capaç” acaba interioritzant aquesta etiqueta i configurant-hi el seu sistema de creences. Les seves qualificacions solen ser baixes o insuficients. De sobte, però, apareix un professor que li diu que hi veu potencial i que sap reforçar els aspectes positius, ajudant-lo a focalitzar-se en les seves capacitats en lloc de focalitzar-se en les seves debilitats.

Què creieu que succeirà amb aquest alumne? Probablement canviarà la seva percepció, la seva actitud i la seva conducta en aquella assignatura. Desenvoluparà una actitud més positiva envers la disciplina, aprofitarà millor el seu potencial i pot arribar a obtenir una qualificació que fins aleshores semblava impensable.

S’haurà produït l’efecte Pigmalió.