Petjades amb propòsit

“La ciutat és com el mar. Si una botiga no va bé, es tanca i en poc temps en tens una altra, s’esborra el passat, com si passés una onada”. La Sara va utilitzar aquesta metàfora per parlar de les diferències entre la ciutat i el món rural. Al món rural, si alterem l’entorn, generem un impacte per anys, el que demana que els qui hi operen siguin responsables. De formació és advocada, en acabar la carrera en va exercir, fins que el seu propòsit la va temptar en forma de celler i vinyes, de sostenibilitat, d’art i d’amor per la terra.

Té molt clar que l’aigua és un bé de luxe, d’aquí que en facin una gestió eficient, al mateix temps que recuperen parets de pedra per evitar l’escolament d’aquesta, l’erosió i la desertificació del terreny.

Té molt clara la idea de col·lectivitat, de manera que participa activament en plans de gestió forestal. És una apassionada dels artesans, d’aquells oficis que estan en via de desaparèixer i la Vinya dels Artistes posa el seu granet de sorra fomentant les obres que s’integren al paisatge. Molt més que un celler, estem parlant de com entenem el món i la nostra petjada.

“Jo necessito terres, maquinària, treballadors. Tu fas la feina amb un bolígraf i, a més, te’l posa l’empresa”. Això és el que li deia el Xavier a la Gemma quan ella va decidir incorporar-se a l’explotació familiar amb la intenció de girar-la com un mitjó. Producció ecològica, biodinàmica, agricultura regenerativa.

Deixar un món millor als seus fills, aquest és el propòsit d’aquesta parella. I no ho deuen fer pas malament si tenim en compte tots els reconeixements que reben.

Ells entenen la responsabilitat molt vinculada a la salut del sòl. Amb l’agricultura ecològica no es disposa de tot el ventall “armamentístic” que ofereix la química, així que cal tornar als orígens. I la Gemma ho explica molt bé posant com a exemple els boscos. Els boscos s’equilibren per ells mateixos. Si cuides bé el sòl, tot s’equilibra: més producció, més saludable, més resistent a la sequera i amb les plagues controlades.

Deixar l’herba per la humitat, compost, microorganismes vius, preparats d’ortigues, aminoàcids amb llana d’ovella... sembla que estigui parlant d’alguna rutina de skin care, però no, estic parlant de la dieta que ofereixen al sòl perquè sigui fèrtil i sostenible a llarg termini.

Mas Blanch i Jové i Pomona Fruits són els exemples dels quals he tibat per a l’article, però estic fent un munt de descobriments amb gent jove al capdavant, que busca una manera de guanyar-se la vida amb responsabilitat cap a un entorn que, si no el cuidem, és finit.