Liderar? Ni de conya!

Les generacions més joves no volen liderar i això és un problema.

Si seguiu la columna, sabeu que el tema generacional el tracto sovint. És tot un repte veure com la gent jove es replanteja el paper de la feina a la seva vida i, de vegades, ens fan obrir els ulls als que ja portem anys treballant. L’equilibri entre la vida personal i la professional, el no créixer professionalment a qualsevol preu, el cost emocional i l’estrès que implica gestionar persones, el voler temps lliure, poder conciliar i preservar la salut mental són algunes de les raons que hi ha al darrere de no voler ser “jefes”.

Un canvi de prioritats que invita a fer canvis a les empreses respecte a com s’organitzen i a la manera de treballar. L’organització que demana la generació Z és menys jeràrquica, més àgil, sense barreres i amb menys burocràcia. I pel que fa a la manera de treballar, molt més autònoma, flexible, transparent i amb confiança. La feina s’ha d’adaptar a l’estil de vida i no al revés. Si tenim en compte que aquesta generació, el 2025, ja representava un 27% dels treballadors als països de l’OCDE segons diu el World Economic Forum, no ens encantem sinó que plantegem-nos per on comencem.

Jo sempre dic que canviem per convicció o per obligació. Pels reticents a fer canvis, ull. Segons l’Estudi de les Claus Laborals de la Generació Z fet per Randstad, més del 40% dels treballadors d’aquesta generació han deixat la feina en menys d’un any. El salari és el principal motiu per deixar-la, però darrere hi va la manca de flexibilitat i com d’atractiu és un projecte. Els Z estan acostumats a surfejar les crisis, no tenen tanta por com les generacions precedents i no es plantegen carreres laborals llargues en un mateix lloc. I els “jefes” no són referents simplement pel càrrec que ocupen, sinó que s’ho han de guanyar.

No es tracta de no voler contribuir, sinó de fer-ho respectant noves regles de joc. Juguem?