La flotilla

Diré, per si cal, tot i que diria que no, que la guerra a Palestina és un genocidi amb totes les lletres, i tampoc em guardaré al pap que el detonant, els atacs del 7 d’octubre de 2023 contra població civil israeliana, van ser una massacre injustificable. En aquests temps maniqueus que vivim hom considerarà aquesta declaració un exercici equidistant, imperdonable i poc militant per part d’algú que fa reflexions prèviament madurades al sofà de casa o des de qualsevol tron blanc de porcellana sanitària.

Ja perdonaran vostès aquests descàrrecs de responsabilitat, però són necessaris a la vista del que pensen alguns sobre el que ha passat aquests dies amb la flotilla que, amb destí a Gaza, ha sortit des del port de Barcelona. Ada Colau va fer una entrada triomfal al port donant-se un bany de masses, mentre que altres personalitats van ser molt més discretes i mesurades. La sortida de la flotilla va preparar-se amb molta gresca i escarafalls previs, amb concerts i batucades que no casaven gaire bé amb el patiment generalitzat d’una guerra amb milers de morts. 

Els vaixells van salpar acomiadats per milers de persones i les imatges et feien tenir fe en la humanitat, però tota la música va transformar-se en soroll quan la flotilla retornava a port una hora després amb un estol d’excuses de mal pagador: que si estaven fent una prova, que si s’havien oblidat de segellar passaports, que si havien de comprar més coses i, atenció, que si alguns membres de l’expedició es marejaven. Els arguments eren grotescs i palesaven no només molta improvisació en els preparatoris, sinó també que la sortida havia estat un paperot comunicatiu.

Però com que la causa és digna i com que hi ha gent valenta que s’hi ha apuntat –busquin informació sobre la Gülden, una de les integrants–, alguns pensen que tots hem d’acopar el bec i no criticar l’esperpent generat. Cap causa, per molt humanitària que sigui, mereix que assumim acríticament el postureig i que passem per alt celebracions frívoles i excessos de protagonisme. Una guerra i el patiment dels palestins són temes prou importants com per criticar-ho, i això és el que es fa des d’aquest bitllet setmanal que vostès, estimats lectors de SEGRE, segueixen amb fruïció i pel qual em paguen una xifra un xic menys astronòmica que l’ego d’Ada Colau.