Cinc hores amb Maribel
Carmen va passar-se cinc hores amb Mario, vetllant-lo i recriminant-li el que va fer i no va fer, perquè així ho va voler Miguel Delibes. Eugeni d’Ors ens va passejar per les principals obres del Museo del Prado en tres hores, però Josep Pla s’ho prenia amb més calma i deixava passar les hores, badava, per poder captar l’essència dels canvis d’estació a través dels fenòmens atmosfèrics i d’episodis insignificants que ell engrandia i que pautaven el pas del temps i el calendari de l’any.
El temps és relatiu, sobretot si va associat a activitats plaents i agradoses que et fan oblidar el rellotge i t’abstreuen de tot allò que ens envolta, com una bona sobretaula amb espirituosos després d’un àpat generós. I quin plaer gaudir-ne amb la companyia d’algú a qui –diguem-ho clar– desitges ben fort, mentre el cambrer et duu una copa, una més, en aquell reservat on no us molesta el brogit dels altres clients. Esteu sols i absorts, amb la tranquil·litat que ningú us espera. Paladeges la conversa i flaires tots els matisos del perfum que ella –ara sí, diguem-li Maribel– s’ha posat ben generosament darrere d’aquelles orelles carnoses que amorosiries de bon grat. Va vestida d’aquella manera que tant t’agrada, no molt elegant, però sabent-ho portar tot com ningú més sap porta-ho. La cabellera, rossa i llarga, li cau per les espatlles i la fa voleiar amb aquells tocs secs i despreocupats que fa amb el revers de la mà després d’una frase enginyosa, a manera de reafirmació i com la noia de l’anunci, perquè ella s’ho val.
No paren d’emprenyar-te per telèfon. Truquen i truquen i no s’adonen que et molesten. Si ho sabessin, no ho farien. El coi d’obligacions. Per què en tenim, d’obligacions? Decidiu acabar la sobretaula i l’acompanyes al pàrquing on ha deixat el cotxe. Són les 18.57 i has silenciat el mòbil perquè ja n’estàs tip i ella vol el que tu vols, allà mateix, i ho feu al seient del darrere. Tot esclata després de tantes hores d’avivar la brasa. Amb el cap enterbolit per l’alcohol i els cossos encara tremolosos per la descàrrega de passió, sortiu del pàrquing a les 19.47. Et porta a la feina i veus mil trucades perdudes al mòbil, com si algú s’hagués mort. Has estat cinc hores amb la Maribel, cinc hores que mai oblidaràs i que aquell 29 d’octubre ja no sabies com explicar-les.
