Bad Bunny al Bol Gros
Benito Antonio Martínez Ocasio, més conegut pel nom artístic de Bad Bunny, ha passat la mà per la cara a molta gent que es va riure d’ell o que va menysprear-lo pel contingut i les lletres de les seves cançons. Aquest porto-riqueny a qui no entenem quan canta s’ha agafat les natges i ha refregat el cul a la cara del president Trump, amb la classe i saber estar que no va tenir la consellera Núria Parlon a la comissió del Parlament de l’altre dia. L’espectacle del cantant a la mitja part de la Super Bowl, el Bol Gros, ha passat als annals de les cleques amb la mà oberta, amb un discurs de classe i proimmigració que ha colonitzat el que segurament és l’esdeveniment esportiu més esperat pels ianquis en tot l’any. I ho ha fet en el moment en què als Estats Units el tema està bullent per culpa de les polítiques antiimmigració i de la policia fronterera del despropòsit, l’ICE.
L’espectacle del Conillet Dolent ha estat una moixiganga nacionalista i identitària que d’haver estat protagonitzada per un català a Salamanca o Burgos ja estaria omplint pàgines de diari a tot l’estat espanyol, amb Jordi Évole plorant per les cantonades i fent-se perdonar el lloc de naixement. I ves per on que el senyor de Puerto Rico ens marcarà el camí.
A Catalunya tenim els guardians de la puresa i les essències pàtries pujant en les enquestes, i ho acabarem de confirmar quan arribin les properes eleccions autonòmiques, amb Vox i una Sílvia Orriols que petaran els racistòmetres a la campanya i que recolliran allò sembrat amb un èxit sense precedents. Hi hem de passar tal com hi han passat la gent dels Estats Units, a la nostra manera, i tot i que l’Orriols no governarà, hem de sentir la vergonya que molts nord-americans ja senten.
Tot plegat hauria de servir perquè els votants d’extrema dreta aprenguin, cosa que no faran, la lliçó d’un llibre que ja fa temps que és obert davant la taula, el dels immigrants que han arrelat i arrelaran a Catalunya i als quals haurem de convèncer perquè entenguin que el millor per a ells i les seves famílies és la independència del nostre país, que també és el seu. El món va cap aquí i Catalunya no és una excepció. Tota aquesta ferramalla racista no porta enlloc i només genera odi, i quan abans ens hi posem, menys temps perdrem, que ja n’hem perdut prou.
