El llibreter de vell
Els llibreters de vell són una fauna estranya. La imatge romàntica del personatge tancat en un lloc polsós i amb piles de llibres, similar a la de l’antiquari, ha condicionat la imatge que tenim d’ells, sí, però les coneixences personals em certifiquen que n’hi ha alguns que no acaben de girar rodó, d’altres que pateixen síndromes antisocials, i una gran majoria amb trets de caràcter ben peculiars, que van des de l’histrionisme exacerbat fins a la malenconia o el mal geni causats, potser, per massa hores de solitud foradades pel corc dels pensaments intrusius. Que em disculpin la generalització els llibreters de vell amb el cap ben moblat.
La literatura popular catalana ha contribuït a la difusió d’històries fascinants com la de fra Vicenç, l’exmonjo de Poblet i bibliotecari que, convertit en llibreter secularitzat arran de l’exclaustració dels monestirs el 1835, va esdevenir un assassí en sèrie a Barcelona capaç de matar algú per aconseguir una edició raríssima de 1482 dels Furs de València. Les víctimes d’aquest bibliòman obsessiu van ser dotze, entre ells, un savi alemany i un capellà, fins que va ser detingut i condemnat a mort el 1836.
L’actualitat ens ha aportat aquests dies una història sensacional, condicionada pels nous temps i el progrés, destapada per un llibreter de vell català que, tot remenant la cua per diaris i televisions, ens ha il·lustrat sobre un fenomen que no només afecta el seu col·lectiu professional, sinó la cultura mundial: empreses nord-americanes que desenvolupen IA estan comprant carretades de llibres vells per ensinistrar la bèstia. Un cop escanejats, els llibres es destrueixen, i podria donar-se el cas que publicacions editades fa un segle i de les quals no hi ha exemplars a les biblioteques públiques, acabessin sent pasta de paper. De manera paradoxal, llibreters d’arreu del món, tot i saber-ho perquè la història s’ha publicat en mitjans internacionals, continuen venent llibres a aquestes empreses assassines perquè, és clar, s’ha de fer bullir l’olla. També el nostre llibreter denunciant que, amb posat de botiguer entre compungit i perdonavides, ens alliçonava sobre responsabilitat patrimonial al programa de l’Helena Garcia Melero, mentre ell, previ caixa cobri, continua enviant llibres als Estats Units per alimentar el leviatan.