Armes al Congrés

No recordava ningú brandant una arma al Congrés dels Diputats des del 23 de febrer de 1981. Però ha tornat a succeir aquesta setmana quan la diputada del PP Ana Vázquez ha mostrat un esprai de pebre durant la seva al·locució sobre la situació a Ceuta per al·ludir als esprais que, segons ella, duen a la butxaca les dones i els nens de la ciutat autònoma per combatre la inseguretat. Malgrat que la seva venda sigui legal, els esprais de pebre tenen la consideració d’armes i al Congrés dels Diputats està prohibit entrar amb armes. La presidenta Francina Armengol va encarar-se amb la diputada i va amenaçar-la amb l’expulsió, cosa que va enervar els ànims de la bancada pepera, que van acabar proferint crits i comportant-se com uns hooligans. No entenien que es cridés a l’ordre a la diputada, i no ho entenien perquè el PP duu la violència gravada a foc al seu ADN ideològic, la mateixa violència que s’exercia contra ells i de la que tant s’han queixat en el passat. Les armes, l’enaltiment de l’autoritat i dels cossos policials, i l’exaltació de tot allò que tingui a veure amb la intimidació dels ciutadans, els defineix. No pot esperar-se res més d’un partit fundat per franquistes, és clar. Per això troben normal que algú ensenyi una arma al Congrés, perquè forma part d’una certa normalitat, la seva normalitat. Entrar al Congrés amb una arma a la butxaca, saltar-se totes les normes de seguretat i de decòrum parlamentari, per a ells, és normal. I com que no ho troben estrany, el PP ha demanat una rectificació a la presidenta Armengol. És com si vas a atracar un banc, arriba la policia i t’indignes perquè ja no es poden atracar bancs tranquil·lament. Per reblar-ho, la diputada ha lliurat l’esprai a un assessor seu, aquest l’ha buidat en un bany, i una delegada de Mauritània que visitava el Congrés ha acabat intoxicada i atesa pels metges. Desgraciadament, estic segur que la imatge d’una arma al Congrés no quedarà gravada a la ment de la ciutadania perquè molts dels nostres veïns, amics o familiars ja troben bé anar amb un esprai de pebre a la butxaca. I si els deixessin, molts hi durien una pistola de nou mil·límetres. En canvi, sí que perviurà la imatge de Gabriel Rufián ensenyant una impressora a la tribuna, una impressora tenia a veure amb el referèndum de l’1 d’octubre.