SEGRE

Creado:

Actualizado:

En una tarda he fet dos cafès consecutius: primer, amb l’escriptor Vidal Vidal, després amb una de les periodistes lleidatanes amb més experiència i trajectòria en l’àmbit cultural –la Glòria Farré–, que va tenir l’amabilitat de venir a conversar una estona amb els meus alumnes, i ens va explicar que les setmanes prèvies a Sant Jordi pot haver-hi a Lleida sis o set presentacions o “representacions” de llibres, que els periodistes no donen l’abast i que les llibreries passen treballs per encabir les novetats que les inunden. Per què els usuaris encara continuem preferint el llibre en paper? Per al cervell humà, la topografia del text en el llibre és més evident que la d’un text en una pantalla. Hi ha pàgines a dreta i a esquerra, vuit cantonades on orientar-se, el gruix de les pàgines passades o per passar.. A més, la sensació del paper, l’olor, l’opció d’aplanar l’extrem d’un full o posar-hi un pòstit o deixar-hi un punt. Afegim-hi que un llibre en paper no queda obsolet, malgrat que els de butxaca impresos a finals del segle XX s’han deteriorat més de pressa que els seus compradors. El llibre es pot deixar –correu el risc de no tornar-lo a veure–, regalar, portar a una llibreria de segona mà, dipositar en un contenidor de paper, abandonar en un banc o en un d’aquests armariets d’intercanvi que han aparegut a Lleida.. L’escriptor Gabriel Zaid va teoritzar sobre “los demasiados libros” –crec que té raó– i l’any 1972 ja advertia que “los libros se multiplican en proporción geométrica. Los lectores, en proporción aritmética. De no frenarse la pasión por publicar, vamos hacia un mundo con más autores que lectores”.Un servidor fa temps va decidir desprendre’s de llibres que ja no li ressonen i portar els mancats d’interès –perquè eren circumstancials, de compromís o perquè no el van convèncer– al contenidor. I què podem dir de la feina d’escriure? Quan es tracta de Josep Pla, cal prendre les seues afirmacions amb discerniment, però compartiré una de les seues consideracions sobre l’ofici d’escriure: “És un ofici sanguinari que jo no aconsellaria a ningú, sobretot si hom pot ser notari, o paleta (...) És pesat, llarg i difícil (...) Hi deixeu la sang i la vida.”

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking