Silenci

Entre turons suaus i camps de cereals, a la Vall del Corb es dibuixa un paisatge de pedra i silenci, una terra de transició on la vinya i l’olivera conviuen en l’austeritat del secà. Al cor d’aquesta vall, el poble i el monestir de Vallbona de les Monges es drecen com una illa de memòria.

La Regla de Sant Benet és el tronc comú del monaquisme occidental i el monaquisme constitueix un pilar de la cultura europea. Quan parlem de l’orde del Cister, pensem en homes que, al segle XI, van voler tornar a la Regla amb una austeritat absoluta, però no van faltar dones que volien viure sota la mateixa norma de pobresa, treball i pregària. A Catalunya, el testimoni més viu és Vallbona de les Monges. Fundat al segle XII, és l’únic monestir cistercenc femení que ha perviscut sense interrupcions fins avui i a la seua església reposen figures històriques com la reina Violant d’Hongria, esposa de Jaume I.

Sempre que puc –i puc menys del que m’agradaria– m’acullo a la seua hospitalitat, durant uns dies. M’hi vaig arribar divendres passat. La primera vegada hi vaig anar per curiositat i perquè m’adapto fàcilment a la solitud i al silenci. En una comunitat monàstica, el visitant no és un turista ni un tafaner, sinó un hoste meditatiu. De seguida, hom s’adona que entra a la vida del monestir com qui s’endinsa en un riu que fa segles que flueix silenciosament. El silenci esdevé companyia, l’hospitalitat és una presència serena, la gentilesa de les monges hi deixa la seua empremta. Des de laudes, a les sis del matí, fins a les completes d’un quart de deu, la litúrgia de la comunitat és oberta, tant als hostes com als visitants, que hi accedeixen per una magnífica porta romànica oberta a Ponent.

La vida a Vallbona no ha estat mai fàcil, però la comunitat va resistir. Les monges continuen vivint com les seues predecessores: pregària, treball manual i acolliment d’hostes. Mantenen viva una intuïció senzilla i radical i, en un temps definit per la pressa i la saturació, ens recorden que hi ha una altra manera de viure.

La Regla de Sant Benet dedica als hostes el capítol 53: “Omnes hospites sicut Christus suscipiantur” (Que tots els hostes siguin rebuts com el Crist). En una societat atropellada i estrident, la Regla ens recorda que cal acollir amb silenci, pau i significat.