El bolígraf vermell
Darrerament, alguns pedagogs han posat de manifest que corregir els exàmens amb bolígraf vermell angoixa els alumnes, perquè el color de la sang es relaciona amb el càstig i amb la negativitat. En canvi, diuen que fer les anotacions en tinta verda els reforça l’autoestima i els ajuda a enfocar-se en allò que poden millorar i no tant en els errors comesos o el que han fet malament.
Aquesta teoria –tan oposada als mètodes d’ensenyament afortunadament ja superats de “la letra con sangre entra”– tal com es podia esperar, ha provocat hilaritat i un cert menysteniment cap a les generacions més joves: que si són uns consentits, que si els pugem dèbils o que el dia de demà no se’n sortiran, perquè estaran permanentment traumatitzats per qualsevol futilesa. A les xarxes socials, els mems han estat més o menys a l’altura dels comentaris que reben els qui diuen patir ecoansietat (un estat emocional d’angoixa provocat per la preocupació per les conseqüències del canvi climàtic), o l’afectació psicològica deguda als fenòmens meteorològics (què ens han de dir, als de la plana de Lleida, de la tristor de la boira persistent, o als de l’Empordà, sovint ben tocats per la tramuntana). Tanmateix, ensenyar amb guant de seda no és una proposta tan innovadora com sembla, ni de bon tros. Al segle III, Basili de Cesarea va escriure l’opuscle Als joves, als quals s’adreçava amb la finalitat que s’apropessin a la virtut a través de la literatura grega. A les bondats d’aprendre amb amabilitat s’hi referia així: “es tracta de tastar la mel sense verí, collir la rosa sense espines, ser Odisseu sense deixar-se seduir per les sirenes”, és a dir, que és bo que els adolescents assoleixin els coneixements pel pur plaer de saber més.
La relació entre els adults i els adolescents sempre ha estat controvertida, uns no entenen els altres, i així ha succeït des que hi ha memòria. Només cal recordar que Plató els retreia la seva rebel·lia i desobediència, i Horaci, en la seva obra Sobre l’estupidesa, acusava els joves estudiants d’ofendre els professors, emparats per la indiferència dels seus pares. I Juvenal, l’escriptor satíric qui va popularitzar les frases “pa i circ” i “mens sana in corpore sano”, acusava el sistema educatiu de ser repetitiu i sense imaginació. Us sona?
