Crítica de cine i literatura
En un món en què les opinions sobre les novetats cinematogràfiques i les sèries més vistes del moment es multipliquen com a mosques a les xarxes socials, es fa necessari reivindicar el valor de la crítica de cinema com a literatura. Aquí no compten les visualitzacions, els “m’agrada” o si la publicació es fa viral. Quan un crític escriu sabent de què parla, amb sensibilitat i amb veu pròpia, el seu text deixa de ser una ressenya per encarnar-se en una creació literària per si mateixa. Aquest és el cas de Juan Ferrer, crític de cinema d’aquest diari i també un dels noms més rellevants del sector.
Si sou lectors assidus del SEGRE, ben segur que en els escrits de Ferrer reconeixeu entre línies el seu compromís amb la cultura a través de la crítica. Perquè no n’hi ha prou amb opinar si aquella pel·lícula m’ha agradat, si el final és impactant o si el protagonista actua bé, sinó que la crítica de veritat fa que l’obra dialogui amb el món i que l’interpreti. De fet, aquesta és la manera amb què la crítica se’n va de copes amb l’assaig, la crònica i l’articulisme.
En realitat, ni tan sols és gaire important si hem vist o anirem a veure aquella pel·lícula perquè, en tot cas, una crítica que mereix la qualificació de literatura es caracteritza perquè té valor per si mateixa, independent del que tingui l’obra de la qual parla. D’altra banda, no podem oblidar que la crítica també compleix una funció social, difon coneixement i, encara en major mesura, ordena el discurs cultural, sempre tan necessari. En tot això, Ferrer és un mestre, però, alhora, aconsegueix que els seus escrits siguin accessibles a través del domini del llenguatge. En ells, actua com el pigall discret que acompanya el lector en un viatge a les interioritats del cinema –tot un univers– sense perdre mai aquell equilibri tan difícil d’obtenir –com agraït de trobar– entre erudició i claredat.
Certament, no cal ser gaire observador per adonar-se que vivim en una època en què l’opinió cridanera, de consum immediat i alhora buida arracona la crítica honesta i professional. Precisament per això, és més necessari que mai trobar un espai de pausa, de reflexió, perquè aquesta forma de literatura no només tracta de cinema, sinó de com mirem el món, de com pensem i de com vivim.
