Oportunitats inesperades

De vegades, les circumstàncies més adverses es converteixen en el punt de partida de grans transformacions. Perdre la feina de manera inesperada i en el pitjor moment, aquell fracàs dolorós o no saber veure el desenllaç d’un problema, amb el temps, poden esdevenir una benedicció. El que en un dia tèrbol ens sembla el mal final d’una pel·lícula mediocre, sovint és l’inici d’una etapa plena d’ocasions que mai hauríem imaginat. Les decepcions són també la forma que té la vida d’empènyer-nos cap a camins que no hauríem gosat a explorar per nosaltres mateixos.

Per no personalitzar, posem per exemple el Barça. No fa gaire, sense il·lusió ni diners per a fitxatges, semblava la fi. En canvi, aquesta situació gairebé desesperada va trobar la sortida en fer jugar els joves del planter. Podia sortir malament, és clar, però ara qui hi pensa, en això? En canvi, si l’equip hagués anat sobrer de milions, segurament s’haurien malgastat en alguna estrella mediàtica que, ben segur, no hauria aconseguit els resultats actuals ni molt menys l’apassionament de l’afició.

La contrarietat és que, sovint, ens aferrem tant al que coneixem, al que s’ha fet sempre perquè sí, que qualsevol canvi sobtat l’interpretem com una catàstrofe. Perdre l’estabilitat ens sembla terrorífic, però, si ho pensem bé, no sempre és convenient mantenir l’equilibri.

Sovint, quan la vida ens parla, nosaltres no escoltem, ens hi posem d’esquena i insistim a cavar un forat ben fondo en el lloc equivocat. De vegades, un error, una pèrdua o un fracàs només és una advertència que allò, sigui el que sigui, no és per a nosaltres. Potser ens aferràvem a una feina que ens apagava l’ànima, encara que el sou era segur i prou bo, o ens obstinàvem a salvar una relació condemnada. I després del sotrac, sempre dolorós, només el temps ens dona la perspectiva que ens permet veure clar que era el millor que ens podia haver passat, que va ser un regal.

Aquests desgavells, aquests cops del destí, no sempre venen embolicats amb paper de seda i llaços de colors. De vegades, arriben de bracet amb els dubtes i la por. Al mateix temps, però, són una invitació a reinventar-nos, a explorar possibilitats i solucions en les quals mai hauríem pensat. Cada error, cada ensopegada, amaga una lliçó i ens ofereix una oportunitat.