La lectura

Aquest estiu, he observat amb joia un increment considerable de persones que llegeixen llibres a la platja, respecte dels que hi havia les temporades anteriors. El més esperançador és que, en bon nombre, els lectors són joves i molts d’ells homes, en contra del que solen apuntar les enquestes habituals sobre els hàbits de lectura. També m’ha sorprès que un bon percentatge d’aquests llibres –sempre en paper– no siguin novel·les lleugeres, sinó peces cabdals de la literatura, de vegades assajos profunds sobre temes que requereixen un esforç intel·lectual notable, difícils de pair untats amb protector solar i amb un peu a l’aigua, mentre la canalla dels altres va amunt i avall amb pales i galledes de plàstic. He arribat a veure algun Ulysses i més d’un Manifest cyborg. El goig, però, ha passat a ser estranyesa quan –acabades les vacances– al transport públic urbà he detectat la mateixa tendència, en menys nombre, això sí.

Doncs resulta que aquest fervor públic per la literatura no es deu a les polítiques de foment o al fet que la societat digitalitzada de sobte hagi descobert el plaer de llegir, encara que es faci en un lloc incòmode, amb calor, sorra i enlluernament. El fenomen, és clar, té un nom anglès –performative reading– i té a veure amb una de les forces més poderoses de la naturalesa: atraure una parella, o sigui, lligar. En realitat consisteix a convertir un llibre de culte en un accessori més que millora la imatge de qui el passeja sota el braç o el llegeix repenjat a la barra del metro. Aquest gest pretesament de bon gust afavoreix la possibilitat d’iniciar converses amb els potencials objectius a seduir, alhora que proporciona una aura d’intel·lectualitat. Fins i tot, aquesta temporada Dior ha tret una col·lecció de bosses de mà decorades amb portades icòniques de clàssics, com Dràcula (que la mateixa Rihanna passeja amb orgull) o les Amistats perilloses.

Sigui com sigui, més enllà de l’acte estètic, la literatura es fa més visible, per tant, no tot és negatiu. Encara que es tracti d’un postureig evident i que la finalitat de tot plegat sigui la que és, la qüestió és que alguna cosa sempre queda. De fet, entre aquells lectors de platja, en un bon nombre llegien embadalits. Només uns pocs es limitaven a exhibir el llibre damunt de la tovallola.