SEGRE

Creado:

Actualizado:

Quan arribem a una certa edat, descobrim que de la nostra vida en conservem ben poca cosa. La memòria no guarda els dies un per un, sinó a penes alguns instants que, per alguna raó, han resistit el pas del temps: una alegria, una ferida, potser un dia assenyalat. Pensem en una persona de poc més de seixanta anys qui, fent números, haurà viscut uns vint-i-dos mil dies. I, tanmateix, quants en podria tornar a recórrer amb la memòria? Ben pocs. Potser recorda els més feliços o els més dolorosos, aquells que van deixar marca. Però què se n’ha fet de la resta? De les tardes sense fer res d’especial, dels matins que s’assemblaven als anteriors, de tants dies que van passar sense fer soroll? On queda tot allò que va ser simplement viure?

La memòria té les seves preferències. No reparteix els records de manera uniforme, sinó que sembla retenir amb especial força els anys de joventut. Aquest fenomen anomenat reminiscence bump explica que entre els divuit i els trenta-dos anys es concentra una quantitat sorprenent de records. Segons l’estudi The Reminiscence Bump Effect in Autobiographies, de Benz, Pierce i Flood, aquests quinze anys representen només el 22,77% de la vida dels autors d’autobiografies, però ocupen el 42,52% de les pàgines de les seves obres.

Potser perquè la memòria no desa el temps, sinó allò que va fer que alguns dies deixessin de ser un dia qualsevol. I això ens porta a preguntar-nos per què no creem més moments especials. No és gaire difícil inserir un instant perfecte en la nostra rutina diària. Mantenir una conversa ajornada mil cops mentre es beu un cafè fet amb cura, compartir un préssec d’aigua al cantó de la piscina, llegir a l’ombra una tarda d’estiu. Instants senzills, però viscuts amb prou atenció perquè deixin empremta. Perquè la vida no només consisteix a anar fent, sinó a saber convertir els instants quotidians en records que, anys després, encara redescobrim en un revolt del cervell.

Potser el record perfecte és només un instant apuntalat abans no s’esvaeixi. Mirar, escoltar, assaborir. Fer lloc a la llum, a l’art, a les flors, a la bellesa d’una veu estimada. I ser prou conscients del nostre entorn, perquè, quan el temps ho vulgui escombrar tot, algunes d’aquestes vivències encara puguin tornar a nosaltres, intactes.

tracking