Nova lliçó dels mestres

Aquest curs molts alumnes aprendran una lliçó per a tota la vida, de les que no surten al currículum. Per millorar la societat sovint és necessària la lluita, la unió, el sacrifici i la solidaritat. Tots els avenços han anat precedits de vagues o d’insubmissions a lleis injustes. No solen caure del cel perquè als poderosos se’ls acudeixi per generació espontània. Els mestres després de setmanes de mobilitzacions han aconseguit un augment de sou notable, que és una reivindicació lícita, només faltaria. Jo vull viure en una societat en què el mestre que ensenya el meu fill es pugui pagar un lloc on viure. No a tot arreu passa. Tot i que els sindicats majoritaris hi estaven a favor, no n’han tingut prou. Des del començament de la protesta han dit que no era l’única reivindicació i ara han demostrat que era cert.Sobre el paper, no tinc cap dubte que l’escola inclusiva és el millor per als centres, per a les famílies i per als nens. A la pràctica, però, tenim mestres desesperats per no poder atendre tots els seus alumnes, famílies frustrades i nens a qui no atenen correctament i que, per tant, no poden avançar per convertir-se en adults autònoms, que és al que tots hauríem d’aspirar. Sobre el paper, la immersió lingüística hauria de significar el ple domini del català per part de profes i alumnes. La realitat ja coneixem quina és. D’aquí que la protesta continuï.Hi ha el perill, però, de fer una esmena a la totalitat a un sistema educatiu que, tot i els defectes, ha portat progrés a la societat i a les aules. Des de principi de segle, l’abandonament escolar prematur ha baixat a menys de la meitat i la població amb estudis superiors ha augmentat significativament. Al mateix temps, però, un de cada tres nens té ara mateix alguna necessitat de suport educatiu i aquí hi ha la mare dels ous. No es tracta que els professors tornin a l’autoritarisme o que es presentin a classe, amollin la lliçó i es pensin que la seva feina ha acabat. Tots coneixem penques a les nostres professions i persones que no fan bé la seva feina. Dins del món de l’educació, com en tots els àmbits, també n’hi ha, però en el seu cas són especialment perillosos perquè tracten amb material tan sensible com els infants o els adolescents. Per això, també, precisament hem de celebrar que segueixin protestant.