Mercedes Núñez Targa

Si vostè té un moment, avui li presento la Mercedes Núñez Targa, un tros de dona. Ella i moltes altres són dones catalanes que van sobreviure els camps de concentració nazis. Ja ho veu, oi? Avui no riurem. La Mercedes, d’origen gallec, arrelada a Catalunya, de bona família i secretària de Neruda a Barcelona, va decidir que “ja no es podia ser neutral” i salta de la comoditat a la clandestinitat. Primer, contra el feixisme espanyol per acabar a la presó de Las Ventas. En va sortir viva per un error burocràtic. Després, contra el nazisme i va acabar a Ravensbrück, el camp de concentració alemany de dones. 

La setmana passada, a Agramunt, l’energètica Elisenda Belenguer, biògrafa de la Neus Català, i Vítor M. Cabral, van presentar una exposició sobre la Mercedes. Una mostra, modesta, combativa, imperfecta, com eren elles. Uns plafons que reivindiquen aquesta veu de les dones als camps. Éssers que continuen sent “les oblidades dels oblidats” perquè quan parlem de deportació, pensi-ho, veiem un home, jueu, amb el pijama de ratlles. I no. Els perfils de la deportació són diversos. També milers de criatures. I homosexuals. I gitanos. Molts! I dones a milers que van deixar la vida a Ravensbrück, als transports, a les marxes de la mort.. Cal recuperar-ne les veus, cregui’m, perquè aviat no en quedarà ni una i vindran els que diran que “allò” no va passar. Potser algun dia es negarà tan fort que aquest soroll mesquí les callarà per sempre.

Sap una cosa? També la paraula resiliència emergeix de l’experiència als camps. La falca un deportat, Boris Cyrulnik. M’emprenyo com una mona quan sento com ara s’utilitza per qualsevol futilesa; fins i tot per explicar la recuperació de lesions futboleres. I no. No fotem, redeu! Que estem buidant la història, la semàntica i la vida de tot allò que li dona contingut, continent i sentit. I una altra cosa li dic, si li cau a les mans el llibre Putas de campo que diu que Ravensbrück era el major putiferi del nazisme, llenci’l. És una ficció poca-solta, injusta i sense sentit. 

Vagi a Agramunt. Arrambli xocolata, torrons i passi per l’Espai Cívic a picar l’ullet a la Mercedes. Arribarà també a la Neus, la Dolors, la Conxita, la Constanza, l’Elvira, la Maria.. I tot això importa. I ha de quedar dit.