Oda a la Generació X

Si vostè té un moment, avui dissimularem. Farem veure que no és 18 de juliol, que no està tot mig tronat i farem un homenatge a l’anomenada Generació X i als boomers. Possiblement, els herois i les heroïnes –heroïnes, zorras, sempre ens toca la semàntica pericolosa a les dones– d’aquests grupuscles socials que són el perfil de persona que té l’amabilitat de llegir aquesta columna, oi?

“No es país para viejos”, diu la pel·lícula. “Gent jove, pa tou”, deia la padrina. I nosaltres, els X i els boomers allà, al mig. En un curiós equilibri entre l’eterna joventut –els 50 són els nous 30, diuen! Ha!– i aquella suma de mals que arriben i es queden a la nostra massa òssia i muscular. Nosaltres, aquella generació que deia gràcies i perdó i si no ho feies rebies calbot segur: així sabràs per què plores. Aquelles personetes que tractaven els metges de vostè i els avis, de vós. –Que bonic és el vós!

Som aquella generació que viu millor que els nostres pares, això és innegable, però que hem perdut una part de la nostra llibertat a costa de currar com a desgraciats i no sempre al preu que mereixeríem. Els X i els boomers som els que, majoritàriament, tenim a la nevera aquella frase brillant: “Cuida bé dels teus fills! Ells decidiran la teva residència”, perquè nosaltres sí que hi farem cap.

Som la tropa que jugava a metges amb les xeringues dels porcs a la corralina. Que convertíem els trossos d’uralita en plats per jugar a fer puré de fang amb herbotes. Som la generació que demanàvem beques i ens anàvem a matricular a la universitat soles! Déu meu sinyó! Que sortíem de marxa i fèiem dit per les carreteres.

També som la generació que aguanta estoicament que els joves se’n fotin de nosaltres. Els mateixos joves que nosaltres hem portat entre cotonets i que podrien no saber què vol dir “aguantar estoicament” mentre riuen i ens culpen de totes les seves penes i desgràcies i demèrits. N’hi ha un tip per no dir un fart.

Si vostè és “dels nostres” rebi la meva més absoluta devoció. No diré allò de l’escalf, perquè per escalf una bona estufa. Som legió! I si ens deixen jubilar, rebentarem Benidorm com mai! Que segurament importa poc tot això, però que quedi dit.